Les Normes ortogràfiques (en français : Règles orthographiques) sont un ensemble de vingt-quatre règles d'orthographe de la langue catalane publiées le par l'Institut d'études catalanes (IEC). L'objectif était de normaliser l'orthographe du catalan en le modernisant et l'épurant[1].
Les règles sont tout de suite adoptées par les journaux, par diverses revues et par la majorité des écrivains. La normalisation va faciliter l'utilisation du catalan dans l'enseignement et à l'université. Enric Prat de la Riba fait un appel à l'unité et à la discipline des Catalans sur ce sujet et, en conséquence, les organisations locales décident d'adopter ces règles. Le rôle du monde culturel et politique est la clef du succès des règles orthographiques, l'unité de la langue et, finalement, pour sa récupération[1].
On trouvera ci-dessous les sujets traités par les 24 règles (sauf pour quelques règles très courtes, seules les premières phrases sont reprises)[2] :
« No s'escriuràn amb a sinó amb e la terminació del plural dels noms en -a [...] »
« S'escriurà g i no j davant de e, i. [...] »
« Dins l'ortografía catalana, trobem usades: I. Una h etimològica, II. Una h signe rememoratiu d'una consonant desapareguda. III. Una h mer signe de pronuncia dissil·làbica. IV. Una h sense cap valor fònic ni etimològic, escrita darrera de tota c final. D'aquestes quatre hh, continuarà usant-se la primera, la h etimològica [...] »
« Els nexes greco-llatins ph, th, ch i rh seràn reemplaçats per f, t, c o qu i r [...] »
« La i asil·làbica darrera de vocal no s'escriurà y sinó i. [...] »
« La partícula copulativa provinent de la conjunció llatina et, que els antics escrivíen normalment e, serà escrita i, no y. [...] »
« S'escriuràn amb l doble. [...] »
« M i n interiors davant de consonant: [...] »
« Preposició provinent de apud: ab i, amb l'adjunció d'una nasal, amb; [...] »
« S'usarà q i no c davant de u asil·làbica, la qual s'escriurà amb dièresi (ü) davant de e i de i, i sense davant de a i de o. »
« Dins les paraules erudites s'escriurà rigorosament s o ss segons que el llatí presenti s o ss (o el grec σ o σσ). » [...] « El prefixe trans- no serà mai escrit tranz-; [...] »
« El sò de s sorda, que, seguint un criteri alhora etimològic i tradicional, tothom convé a representar per c davant de e, i, en mots com cent (de centum), vèncer (de vincere), essencia (de essentia), s'escriurà anàlogamerit amb ç i no amb s (o ss) en fi de dicció o davantde a, o, u, [...] »
« Se conservarà la lletra x (pronunciada cs, c o gz) dins els mots erudits que en llatí presenten x (o en grec ξ). [...] »
« Les plosives finals són representades, adés per g, d, b, adés per c, t, p. S'admeten la g, la d i la b finals en els mots erudits que en llatí presenten g, d, b (o en grec γ, δ, β) [...] »
« En fi de paraula, s'escriurà tx dins els pocs mots com despatx, esquitx, els derivats dels quals presenten tx (despatxar, esquitxar); en tots els altres casos s'escriurà ig darrera de a, e, o, u i g darrera de i. [...] »
« Quan, per les regles d'accentuació, calgui accentuar gràficament una a, una e oberta o una o oberta, s'emplearà l'accent greu; en els altres casos, s'emplearà l'accent agut. [...] »
« Davant de vocal o h no s'escriurà al, del, pel, sinó a l', de l', per l'. Ex.: a l'avi, de l'home, per l'aire. No s'elidirà mai la e del mot àton que, pronom o conjunció. En el cas d'emplear-se an en lloc de a, no s'escriurà a n' (ni a-n) sinó an: ho he dit an ell (millor: ho he dit a ell). »
« S'admeten les formes sil·làbiques em, et, es, etc., al costat de les formes sil·làbiques tradicionals me, te, se, etc. [...] »
« Darrera de vocal que no sigui una i o una u pertanyents a un diftong creixent, s'usaràn les formes sil·làbiques. [...] »
« Són invariables els dos mots àtons hi i ho. »
« Li es el datiu del pronom de tercera persona (Dóna-li el pa); l'hi és la combinació de l'acusatiu i del datiu del dit pronom (Vol el pa; dóna-l'hi) o de l'acusatiu l' amb l'adverbi hi (Heu vist mon germà al teatre? - No l'hi hem vist). »
« No s'admeten les formes els-e, ens-e, etc., ni an-e, amb-e. »
« Se separarà mitjançant un guionet el verb dels pronoms àtons afixats. [...] » « Se substituirà el guionet per un apòstrof en el cas de seguir al verb una forma enclítica asil·làbica: [...] »
(ca) Magí Camps, « 100 anys d'ortografia : El 24 de gener del 1913 es va publicar la normativa que volia posar fi a decennis de disputes sobre com escriure en català », La Vanguardia, (lire en ligne, consulté le )
