Après des études réalisées à l'université de Barcelone, à l'université de Poitiers et à l'université catholique de Louvain, il obtient un doctorat en philologie romane en 1956 (Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes; directeur Antoni M. Badia i Margarit). Il se fait connaître par la publication de plusieurs ouvrages et de nombreux articles sur la linguistique catalane, en particulier dans les champs de la géolinguistique et de la dialectologie ; il faut noter Els parlars catalans qui a connu plusieurs rééditions,
Il s'est aussi consacré à l'édition de textes anciens (Regiment de preservació de pestilència, de Jacme d'Agramont, s. XIV ; édition parue en 1971), à l'étymologie, aux échanges linguistiques entre les langues de la Méditerranée (catalan, occitan, génois, espagnol) et il a publié de nombreux articles sur l'ichtyonimie catalane.
Des volumes de mélanges lui ont été dédiés. L'école de Campos porte son nom.
Bibliographie
Estudis de geolingüística catalana (1978)
(ca) Els parlars catalans : Síntesi de dialectologia, Palma de Majorque, editorial Moll, , 13e éd. (1re éd. 1982), 173 p. (ISBN84-273-1038-2)
Introducció a la dialectologia catalana (1986).
Dialectologia filològica. Transfusió lèxica. Llengua escrita i dialectalismes (1993)
La lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà (1995)
Francesc de B. Moll: ciència i humanitat (1995)
Onomàstica i dialectologia (1996)
Aproximació al dialecte eivissenc (1999)
Llengua històrica i llengua estàndard (2001)
Contacte i contrast de llengües i dialectes (2006)
Escrits lingüístics mallorquins (2007)
De geolingüística i etimologia romànica (2012) (contient une bibliographie de l'auteur jusqu'à 2012, p. 391-417)
Atles Lingüístic del Domini Català (2001 ---).
Petit Atles Lingüístic del Domini Català (2008 ---).