 Ípsilon de l'Ossa Major |
|---|
| Tipus | estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | F0[1] |
|---|
| Constel·lació | Ossa Major |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 35,2382 pc [2] |
|---|
| Magnitud absoluta | 1,11 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 3,81 (banda V)[3] |
|---|
| Temperatura efectiva | 7.019 K[4] |
|---|
| Paral·laxi | 28,3783 mas[2] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −151,663 mas/a [2] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | −294,441 mas/a [2] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 124,2 km/s[5] |
|---|
| Velocitat radial | 27,3 km/s[6] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 9h 50m 59.3581s[2] |
|---|
| Declinació (δ) | 59° 2' 19.441''[2] |
|---|
| Edat estimada | 1,168 mil milions d'anys |
|---|
|
|
Ípsilon de l'Ossa Major (υ UMa Ursae Majoris) és un estel de magnitud aparent +3,80 situat a la constel·lació de l'Ossa Major.[7] A la Xina era coneguda —al costat de θ Ursae Majoris i φ Ursae Majoris— com Wan Chang, «la il·luminació literària».[8] S'hi troba a 115 anys llum del sistema solar.
Ípsilon Ursae Majoris és una subgegant blanc-groga de tipus espectral F2IV i 7.170 K de temperatura. 29 vegades més lluminosa que el Sol, té un radi de 3,5 radis solars i una massa doble que la del Sol.[7] Com a subgegant que és, es troba finalitzant la fusió del seu hidrogen intern. Gira sobre si mateixa a una velocitat d'almenys 124 km/s, unes 60 vegades més de pressa que el Sol, sent el seu període de rotació de 1,4 dies. L'alta velocitat amb la qual Ípsilon Ursae Majoris s'hi mou respecte a nosaltres (62 km/s, unes quatre vegades major que el valor normal) indica que procedeix d'una altra regió de la galàxia.[9]
Ípsilon Ursae Majoris és una variable Delta Scuti amb una petita variació en la seva lluentor, no perceptible a l'ull humà, de 0,18 magnituds. El període principal és de 3,19 hores, però existeixen altres compresos entre 1,6 i 2,1 hores.[9]
Ípsilon Ursae Majoris forma un estel binari amb una tènue acompanyant situada a 11,6 segons d'arc. D'acord a la seva magnitud +11,5, és una nana roja de tipus M0 amb una massa aproximada de 0,5 masses solars. La separació observada correspon a una distància mínima de 409 ua entre ambdues estels, amb un període orbital d'almenys 5.200 anys.[9]
Referències
- ↑ «G.P. Kuiper's spectral classifications of proper-motion stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1985, pàg. 197–227. DOI: 10.1086/191069.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Towards a fundamental calibration of stellar parameters of A, F, G, K dwarfs and giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-1998, pàg. 858–871.
- ↑ «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 1-2009, pàg. 1099–1107. DOI: 10.1051/0004-6361:200810377.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 7,0 7,1 «Upsilon Ursae Majoris» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ Allen, Richard Hinckley. «Ursa Major, the Greater Bear». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Upsilon Ursae Majoris» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 24 desembre 2020].
.svg){kind=small}
