Ângela d'Amaral Rangel (Rio de Janeiro, c. 1725-?) [1][2] va ser una poetessa brasilera del segle xviii.
Biografia
Cega de naixement, coneguda com la Ceguinha, va rebre formació literària perquè es podia expressar en portuguès i en castellà, la qual cosa li va obrir les portes de l'Acadèmia dels Selectes de Rio de Janeiro, freqüentada pels intel·lectuals de l'època.[2]
El 1752 l'Acadèmia dels Selectes va convocar un homenatge poètic en honor de Gomes Freire d'Andrade, governador i capità general de Rio de Janeiro. Els elogis recopilats per aquest motiu van ser publicats a Lisboa en 1754 amb el títol Júbilos da America, i s'hi van incloure quatre poemes d'Ângela do Amaral: dos sonets escrits en portuguès (Primeira Máxima Militar y Máximas Cristãs e Políticas) i dos romanços lírics castellans.[1]
Estil
En una època dominada pel cultisme o conceptisme, els poemes de Ângela do Amaral mostren unes qualitats extraordinàries per les limitacions que va haver de vèncer i per l'espontaneïtat o capacitat d'improvisació que revelen i han contribuït a preservar la seva memòria.[1][2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sacramento Blake, Diccionario Bibliographico Brazileiro, voz «D. Angela do Amaral Rangel».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hebe C. Boa-Viagem A. Costa, Elas, AsPioneiras do Brasil, Scortecci, 2014, ISBN 9788567443195
