Zèfir

Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic: Ζέφυρος 'Zéphyros') era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'

Zèfir
No s'ha de confondre amb safir.
Infotaula personatgeZèfir

Modifica el valor a Wikidata
Tipusvents Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPodarge Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCloris i Iris Modifica el valor a Wikidata
MareEos Modifica el valor a Wikidata
PareAstreu Modifica el valor a Wikidata
FillsAures, Eros, Bali, Xantos, Carpos, Aríon i Potos Modifica el valor a Wikidata
GermansBòreas, Euros i Notos Modifica el valor a Wikidata
Altres
SímbolZèfir (estàtua), Zèfir i Flora, Zèfir i Zèfir i Flora (estàtua) Modifica el valor a Wikidata
Tiepolo, Giovanni Battista - El Triomf de Zèfir i Flora - 1734-35

Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic: Ζέφυρος 'Zéphyros') era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri. És el fill d'Astreu (o d'Èol) i d'Eos, l'Aurora.[1] El seu equivalent a la mitologia romana és Favoni.[2]

Ell i el seu germà Bòreas, que sovint es citen junts, vivien en una cova de Tràcia.[3] Es deia que el seu regne ocupava «els llocs on sorgeix l'estrella del vespre, on el sol apaga els seus últims focs».[4]

Es va unir amb Podarge, una de les harpies, amb la qual va engendrar dos cavalls Xantos i Bali, cavalls d'Aquil·les, i també se li atribueix la maternitat de Flogeu i Hàrpag, els cavalls dels Dioscurs (o els que Diomedes va robar a Resos).[5]

Era considerat el més suau i benigne, especialment des que es va enamorar de Cloris, la deessa de la primavera, que va calmar el seu caràcter. De la seua unió va néixer Carpo.[2]

També es va enamorar de Jacint, però el noi preferia l'amor d'Apol·lo i, segons expliquen, el va matar per gelosia desviant un disc que Apol·lo havia llançat.[6]

Vegeu també

Referències

  1. Hesíode. Teogonia, 377-380
  2. 2,0 2,1 Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 93, 221. ISBN 8429741461. 
  3. Homer. Ilíada, IX, 5
  4. Ovidi. Les Metamorfosis, I, 4
  5. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 445. ISBN 978-84-96061-97-2. 
  6. Palèfat. Històries increïbles, 46

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.