Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic: Ζέφυρος 'Zéphyros') era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'
| No s'ha de confondre amb safir. |
| Tipus | vents |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Parella | Podarge |
| Cònjuge | Cloris i Iris |
| Mare | Eos |
| Pare | Astreu |
| Fills | Aures, Eros, Bali, Xantos, Carpos, Aríon i Potos |
| Germans | Bòreas, Euros i Notos |
| Altres | |
| Símbol | Zèfir (estàtua), Zèfir i Flora, Zèfir i Zèfir i Flora (estàtua) |

Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic: Ζέφυρος 'Zéphyros') era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri. És el fill d'Astreu (o d'Èol) i d'Eos, l'Aurora.[1] El seu equivalent a la mitologia romana és Favoni.[2]
Ell i el seu germà Bòreas, que sovint es citen junts, vivien en una cova de Tràcia.[3] Es deia que el seu regne ocupava «els llocs on sorgeix l'estrella del vespre, on el sol apaga els seus últims focs».[4]
Es va unir amb Podarge, una de les harpies, amb la qual va engendrar dos cavalls Xantos i Bali, cavalls d'Aquil·les, i també se li atribueix la maternitat de Flogeu i Hàrpag, els cavalls dels Dioscurs (o els que Diomedes va robar a Resos).[5]
Era considerat el més suau i benigne, especialment des que es va enamorar de Cloris, la deessa de la primavera, que va calmar el seu caràcter. De la seua unió va néixer Carpo.[2]
També es va enamorar de Jacint, però el noi preferia l'amor d'Apol·lo i, segons expliquen, el va matar per gelosia desviant un disc que Apol·lo havia llançat.[6]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.