El Zoque de Chiapas és un continu dialectal del zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque. L'actual territori dels zoques en l'estat de Chia
| Tipus | continu dialectal i llengua |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 20.000 (Zoque de Francisco León) 10.000 (Zoque de Copainalá) 2.150 (Zoque de Rayón) |
| Autòcton de | Chiapas |
| Estat | Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües mixezoque zoque | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | SEP |
| Codis | |
| Glottolog | chia1261 |

El Zoque de Chiapas és un continu dialectal del zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque. L'actual territori dels zoques en l'estat de Chiapas està comprès en tres zones específiques: el vessant del Golf, la Sierra i la Depressió Central, encara que a causa de la mobilitat geogràfica del grup, aquesta localització no pot prendre's com a definitiva.[1] Segons Ethnologue Francisco León i Copainalá tenen un 83% de mútua intel·ligibilitat.
Hi ha 3 variants dialectals reconegudes d'aquest idioma, que són:
El zoque chiapaneca és una llengua ergativa, amb un sistema interessant de marcatge de persona: existeixen unes marques específiques per a aquestes categoria quan van en l'oració principal diferents de les marques per a aquestes categories quan apareixen en una oració subordinada. Així aquest curiós sistema de marcatge de la persona diferencia morfològicament entre oracions finites subordinades i no-subordinades.
La següent taula resumeix els numerals en 2 de les tres principals varietats del zoque chiapaneca comparant-les amb el protozoque.[5][6]
| Numeral | protozoque | Zoque de Copainalá | Zoque de Francisco León |
|---|---|---|---|
| 1 | *tum- | tumi | tumi |
| 2 | *mehʦ-, *wis- | meʦa | meʦkuy |
| 3 | *tuku- | tukaʔy | tuʔkay |
| 4 | *mak(ta)s- | makškuʔ | maksikuy |
| 5 | *mos- | mosaʔ | mosay |
| 6 | *tuhtu- | tuhtaʔ | tuhtay |
| 7 | *wis.tuh- | kuʔyaʔy | kuʔyay |
| 8 | *tuku.tuhtu- | tukutuhtaʔy | takutuh- |
| 9 | *maks.tuhtu- | makstuhtaʔy | maks.tuh- |
| 10 | *mahk- | mahkaʔy | mahkay |
Si bé són considerats una única llengua el zoque de Copainala, el de Francisco León i el de Rayón tenen un codi independent cadascun, que és zoc Arxivat 2013-12-24 a Wayback Machine. per a la varietat de Copainala, zos per a la de Francisco León i zor per a Rayón.[7][8][9]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.