Ziegfeld Follies

Ziegfeld Follies

Fitxa
Direcció	Roy Del Ruth, Vincente Minnelli, George Sidney, Charles Walters, Robert Lewis, Merrill Pye i Norman Taurog
Protagonistes	Fred Astaire Lucille Ball Lucille Bremer Fanny Brice Judy Garland Kathryn Grayson Lena Horne Gene Kelly James Melton Victor Moore Red Skelton Esther Williams William Powell Edward Arnold Cyd Charisse Hume Cronyn William Frawley Robert Lewis Virginia O'Brien Keenan Wynn Jimmy Durante Peter Lawford Audrey Totter Van Johnson Marilyn Maxwell Fédor Chaliapine fils William B. Davidson Harry Hayden William Bailey Charles Coleman Hazel Brooks Rex Evans Marion Dewar
Producció	Arthur Freed
Dissenyador de producció	Cedric Gibbons
Guió	Charles Walters, Samson Raphaelson i Harry Tugend
Música	Roger Edens
Fotografia	George J. Folsey i Charles Rosher
Muntatge	Albert Akst
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1945
Durada	110 min
Idioma original	anglès
Color	en color
Descripció
Basat en	Ziegfeld Follies
Gènere	cinema musical

Ziegfeld Follies és una pel·lícula musical americana de Vincente Minnelli rodada el 1946. Inspirada en la comèdia musical del mateix nom.

Argument

Ziegfeld vol muntar un últim i grandiós espectacle per coronar la seva magnífica carrera. Hi reunirà les seves principals estrelles.^[1]

Repartiment

• William Powell: Florenz Ziegfeld
• Fred Astaire: Raffles/Tai Long/el cavaller a The Babbit and the Bromide
• Gene Kelly: un cavaller a The Babbit and the Bromide
• Judy Garland: l'estrella a A great Lady has an interview
• Lucille Bremer: Moy Ling
• Lucille Ball
• Esther Williams
• Cyd Charisse: una ballarina
• Kathryn Grayson
• Lena Horne
• Red Skelton
• Fanny Brice: Norma a Sweepstakes tickets
• Virginia O'Brien
• Victor Moore: el client de l'advocat
• Peter Lawford: Porky (veu)

Rebuda

The New York Times;"els números millors de la pel·lícula [-] són un parell de satires comiques, especialment una feta per Red Skelton. Fanny Brice fa de mestressa de  casa del Bronx bastant [-] divertida. Judy Garland també està divertida com a reina del cinema que dona una entrevista. Ziegfeld Les follies és entretinguda - i és el que vol ser!" (Bosley Crowther).

Newsweek;"Com a mínim tres dels números destacarien en qualsevol ressenya en escena i pantalla. En Una senyora gran té una Entrevista, Judy Garland, amb sis homes, mostra un inesperat saber fer per la sàtira ocupacional. Amb Números Sisplau Keenan Wynn demostra, un cop més, que és un dels comediants principals de Hollywood. Però el ball és a El Babbitt i el Bromur [-] Fred Astaire i Gene Kelly fan i desfan per una foto finish"^[2]

Box Office

Segons la MGM  la pel·lícula va guanyar 3.569.000$ Als EUA i Canadà i 1.775.000$ A la resta- però a causa del seu alt cost va incórrer en una pèrdua per l'estudi de 269.000$.^[3][4]

Premis

• 1947. Millor comèdia musical al Festival Internacional de Cinema de Canes

Referències

1. «Ziegfeld Follies». The New York Times.
2. The Films of Judy Garland, Joe Morella and Edward Epstein, p.134
3. "The Eddie Mannix Ledger".
4. Variety. Variety (Gener 1947). New York, NY: Variety Publishing Company, 1947.