Yolanda Díaz Pérez (Fene,6 de maig de 1971) és una políticagallega, ministra de Treball i Economia Social del govern d'Espanya des de gener de 2020 i vicepresidenta del govern des de març de 2021, inicialment vicepresidenta tercera i, des del 12 de juliol, vicepresidenta segona. Va repetir al càrrec després de les eleccions generals de 2023.[1]
Formació
Llicenciada en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha cursat un curs superior en Relacions Laborals, un curs en direcció de personal i recursos humans i un curs en Dret urbanístic i Ordenació del territori. També ha cursat formació complementària en Seguretat Social, contractació laboral, administració i poder polític i sobre gènere.
Activitat professional
Ha exercit professionalment com a advocada laboralista, i ha tingut el seu propi bufet fins al 2012, en què s'incorporà com a diputada al Parlament gallec.[2]
Activitat política
Des de ben petita, la seva infantesa va estar fortament polititzada. El seu pare, Xosé Díaz, va ser un històric sindicalista gallec, coordinador de C.C.O.O.[3]
Va accedir a la coordinació general d'Esquerra Unida-Izquierda Unida (EU-IU) l'any 2005, sent la candidata de la formació a la Presidència de la Xunta de Galícia a les eleccions d'aquell mateix any obté 12.419 vots (0,75%), tot convertint-se així en la quarta força política de Galícia.
A les eleccions municipals de 2007, fou la cap de llista del partit per a l'Ajuntament de Ferrol, un dels indrets de tota Galícia on EU-IU obté millors percentatges de vot. En aquests comicis va obtenir 5.203 vots (14,19%) que es traduïren en quatre regidors.[4] Després de formalitzar un acord per a un govern de coalició amb el PSdeG-PSOE, i rebre el candidat socialista al consistori, Vicente Irisarri, el suport també del Bloc Nacionalista Gallec, es constituí un govern municipal presidit per Irisarri amb Yolanda Díaz com a primera tinent d'alcalde.[5] Això no obstant, la coalició es trencà l'octubre de 2008[6] i Díaz romangué com a portaveu del seu grup.
Díaz donà suport a la candidatura de Cayo Lara a la Coordinació General d'Esquerda Unida a la IX Assemblea, sent des del desembre de 2008, responsable de la Secretaria de Polítiques Socials dins de la Comissió Executiva d'EU.[7]
Fou la candidata d'Esquerda Unida a la Presidència de la Xunta a les Eleccions Autonòmiques de 2009,[8] assolint una davallada de vots que convertí la formació en la sisena força electoral, amb 16.441 vots (0,99%) sense aconseguir representació.
Va encapçalar la llista de candidats d'Esquerda Unida de cara a les Eleccions al Parlament de Galícia de 2012, celebrades el 21 d'octubre de 2012. Una candidatura en la qual finalment Esquerda Unida va formar coalició amb Anova-Irmandade Nacionalista, Espazo Ecosocialista Galego i Equo-Galícia, constituint una llista única anomenada Alternativa Galega de Esquerda (AGE), que va aconseguir 9 diputats i ocupant la viceportavocia del grup al Parlament de Galícia, fins a les eleccions generals de 2015, quan la coalició electoral espanyola d'àmbit gallec denominada En Marea, i formada per Podemos, Anova i Esquerda Unida, així com diferents aliances i agrupacions ciutadanes que van obtenir èxit en les eleccions municipals de maig de 2015 (Marea Atlántica, Compostela Aberta y Ferrol en Común), obté 6 diputats, incorporant Yolanda Díaz com a nº 2 per la província de la Corunya. Aquesta coalició va ser formada al novembre de 2015 per competir en les eleccions generals del 20 de desembre, tot i la posició en contra de gran part de la militància d'Esquerda Unida. Com a part de l'acord entre els partits, la coalició va aparèixer en les paperetes amb el nom En Marea (Podem-A Marea-Anova-EU). Tot i que la intenció era constituir-se com a grup propi al Congrés, finalment, i davant la reiterada negativa de la Taula de Congrés a reconèixer el dret a grup propi, van acabar per integrar-se al grup parlamentari de Podem, que es va constituir com a grup confederal. En Marea va estar en igualtat de condicions amb l'agrupació parlamentària catalana i valenciana: portaveus propis, agenda i maneig dels recursos propis i autonomia política.
.jpg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
