Ximenia americana és un petit arbre natiu dels boscos d'Amèrica i Àsia. A Cuba rep el nom vulgar de ababuy.[1]
Descripció
Són arbustos o arbres petits, que aconsegueixen una grandària de fins a 10 metres d'alçada, les branquetes glabras, amb espines axil·lars i generalment acabades en espines. Les fulles són de forma ovalada, verd brillant i tenen una forta olor d'ametlles. Les flors són de color pàl·lid i els fruits són de color groc o vermell-ataronjat.[2]
Usos
Els fruits tenen un agradable sabor de pruna. A Àsia, les fulles joves es cuinen com a verdura. No obstant això, les fulles també contenen cianur i és necessari que siguin ben cuites i no ha de ser consumides en grans quantitats.
↑Malaret, Augusto. Lexicón de Fauna y Flora (en castellà). Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española, 1970, p. vii + 569.
AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees donis Plantis a Fleurs D'Afrique.
Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2012. Nova Silva Cuscatlanica. Arbres natius i introduïts d'El Salvador. Parteix 2: Angiospermae – Famílies M a P i Pteridophyta. Englera 29(2): 1–300.
Carnevali, G., J. L. Tàpia-Muñoz, R. Duno de Stefano & I. M. Ramírez Morillo. 2010. Fl. Ilustr. Penins. Yucatán 1–326.
CONABIO. 2009. Catàleg taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
Corretja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
Flora of Xina Editorial Committee. 2003. Flora of Xina (Ulmaceae through Basellaceae). 5: 1–506. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçuela: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (editors) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.