Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Kan.
Història
Els descendents van prendre el nom d'uzbeks en referència a Özbeg (Uzbeg Khan), un gran príncep genguiskhànida, kan de l'Horda d'Or, a les estepes russes. Com que l'autèntic fundador fou Abu l-Khayr se l'anomena també dinastia Abulkhàyrida, tot i que el nom de xaibànides ha predominat perquè fou refundada per Muhàmmad Xaibani després del 1500. Algun xibànida va governar l'Horda d'Or per breus períodes (Pulad Khan 1363-1367 i Arab Shah Khan 1377-1378) i membres de la família se suposa que eren també els kans Tülüngbeg, Ilban Khan i Khaghan Khan.
Després d'un cert nombre de raids a Transoxiana, els xibànides van aprofitar les disputes de successió per atacar l'imperi dels Timúrides el qual van enderrocar el 1507. El que és clar és que del nom del seu poble, els uzbeks, ve el nom de l'Uzbekistan.
El poderós kan Abu l-Khayr aconseguí reunir les diverses tribus nòmades dels xibànides que vivien entre Tobol, Urals i Syr-Daria en 1429 sota el nom d'ulus uzbek. Fou la primera vegada que el nom "uzbek" va aparèixer a la història.
Abu-l-Khayr, conquerint Coràsmia el 1447, va intentar crear un Estat uzbek sòlid, però va ser mort en 1468 per les tribus de l'actual Kazakhstan. El seu net, el príncep Muhammad Xaibani refundà, amb el seu germà Mahmud, el kanat Uzbek. Després va conquerir el 1500, amb l'ajut dels mercenaris d'Astracan, les ciutats de Bukharà i Samarcanda. També va fer caure bastant fàcilment els timúrides en 1507 però va ser mort en la batalla de Merv contra els perses d'Ismaïl I en 1510.[1] Uns altres prínceps xibànides, Ilbars i Bilbars, van prendre possessió de Khiva el 1513.
Tanmateix, el kanat no es va assegurar el seu territori fins al 1512, després de la seva victòria contra els mogols de Baber, sense poder consolidar-se, però, en un estat únic i sòlid. Cap a 1512, el kanat uzbek estava governat per quatre kans que hi van regnar de manera separada.
El kanat uzbek va intentar aprofitar el trànsit de caravanes que travessava la regió, però a llarg termini, va ser exclòs del comerç internacional. A més, en el regnat d'Abd Allah ibn Iskandar (Abd Allah II) de Bukharà, el kanat va conèixer un estancament intel·lectual a causa d'una major activitat religiosa a l'estat.
La dinastia dels xibànides va arribar a la seva fi en 1598 amb l'assassinat pel seu cercle més proper, del kan de Bukharà i Samarcanda Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah. Durant la segona meitat del segle xviii, el Kanat de Bukharà va conèixer un canvi dinàstic i va ser governat per una nissaga originària d'Astracan, els djànides, una altra família dels descendents de Jotxi (jòtxides). Una part de tribus uzbeks descendent d'Abu-l-Khayr es va organitzar llavors més al nord, particularment a la vall del riu Xu, per formar l'ètnia dels kazakhs.
