Xenopus (gr. 'peu estrany') és un gènere d'anurs de la família Pipidae. Viuen a l'Àfrica subsahariana i són carnívores. L'espècie tipus Xenopus boiei va
Granota amb ungles africana | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Amphibia |
| Ordre | Anura |
| Família | Pipidae |
| Gènere | Xenopus Wagler, 1827 Xenopus |
Xenopus (gr. 'peu estrany') és un gènere d'anurs de la família Pipidae. Viuen a l'Àfrica subsahariana i són carnívores. L'espècie tipus Xenopus boiei va ser descrit per Johann Georg Wagler el 1827.[1]
Totes les espècies de Xenopus tenen cossos aplanats, en forma d'ou i aerodinàmics, i una pell molt relliscosa (a causa d'una coberta protectora de moc). No tenen llengua.[2] La pell és llisa, però amb un òrgan sensorial a la línia lateral que té un aspecte de puntada. Totes les granotes són excel·lents nedadores i tenen dits potents i completament palmats, tot i que els dits no tenen membrana. Tres dels dits de cada peu tenen urpes negres visibles, el que n'explica el nom anglès clawed frog (‘granota amb urpes’).[2]
Els ulls són a la part superior del cap i miren cap amunt. Les pupil·les són circulars. No tenen parpelles mòbils, llengua (sinó que estan completament adherides al sòl de la boca) ni timpans (de manera similar a la Pipa pipa, el gripau comú del Surinam.[3]
A diferència de la majoria d'amfibis, no tenen haptoglobina a la sang.[3]
Antigament, es va fer servir Xenopus per a proves d'embaràs humà perquè els investigadors van descobrir que els femelles joves van començar a pondre ous, quan se'ls injecten una dosi minúsucla d'una hormona humana que es troba a l'orina de les dones embarassades.[2] Aquest ús es va perdre quan es van desenvolupar mètodes més fiables.
Dues espècies, Xenopus laevis i X. tropicalis són molt utilitzades com a model científic per a l'estudi de l'expressió de gens i proteïnes i inhibició de gens (knockdown). Com els oòcits fan 1 mm de diàmetre, són prou grossos per permetre un estudi més fàcil i detallat que en cèl·lules més petites. Es pot introduir ARN procedent d'altres organismes mitjançant microinjeccions en els oòcits i després estudiar-ne l'expressió dels gens mitjançant tècniques de biologia molecular o electrofisiològiques.[4] L'ús en la recerca és regulat per l'organisme americà Comitè Institucional de Cura i Ús d'Animals (Institutional Animal Care and Use Committee).[5]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.