A l'àmbit periodístic, destaca la seva col·laboració com a columnista de La Vanguardia i articulista en diversos mitjans de comunicació del país i també la seva presència en xerrades televisives a Televisió de Catalunya i radiofòniques a Catalunya Ràdio i RAC1.
Un dels seus treballs més significatius va ser la construcció d'un indicador de la distribució mundial de la renda, que posteriorment va utilitzar per a estimar la taxa de pobresa i nivell de desigualtat a escala mundial.[6] Sala i Martín va concloure que, en contra de l'opinió de les Nacions Unides i del Banc Mundial, en el període 1970-1998, tant les taxes de pobresa com el nombre de pobres en el món havia disminuït i que les desigualtats individuals en la renda no havien augmentat. Martin Ravallion, del Banc Mundial, va considerar posteriorment que, amb un cert ajustament en els indicadors utilitzats, els resultats del Banc Mundial eren de fet similars als de Sala i Martín.
Xavier Sala ha estat durament criticat pel professor Vicenç Navarro i López en articles publicats al diari digitalEl Plural. L'ha acusat de posicions neoliberals extremes, de ser l'economista oficial de TV3 per raó de la coincidència de la seua ideologia econòmica amb la de CiU i de dir per televisió frivolitats com que l'ús obligatori del cinturó de seguretat ha causat més accidents. Concretament, i pel que fa a les posicions extremistes, el professor Navarro afirma que Sala defensa la privatització total de la Seguretat Social i dels serveis públics de l'estat del benestar i que s'ha manifestat a favor de la privatització de les pensions imposada pel general Pinochet a Xile.[14][15][16] Tanmateix, no hi ha cap referència escrita pel professor Sala i Martín a la privatització de la seguretat social. Ans al contrari, com a part de la seva recerca amb Casey Mulligan, Sala i Martin arriba a la conclusió que privatitzar la seguretat social seria una mala idea perquè en un sistema de capitalització, el lobby dels jubilats tindria més força política.[17]
Publicacions destacades
Apuntes de crecimiento económico, 1994.
Economic Growth, juntament amb Robert Barro, 1995.
Economia liberal per a no economistes i no liberals, 2001
Converses amb Xavier Sala i Martín, entrevistat per Jordi Graupera. Edicions Dau. 2007.
Doncs jo ho veig així, Plaza & Janés Editores, 2010.
És l'hora dels adéus?, 2014.
Economia en colors, amb pròleg de Tian Riba, 2015.
↑Estudio bibliométrico de la producción científica de los becarios de "la Caixa" (convocatorias 1982-2013). Febrer de 2017
↑The Global Competitiveness Report 2011–2012 (en anglès). Fòrum econòmic mundial, 2011.
↑Sala-i-Martin, Xavier «Executive Summary» (PDF) (en anglès). The Global Competitiveness Report 2003-2004. ISBN 0-19-517360-0 [Consulta: 20 agost 2009].