Xavi Porras (Olot, 22 d'agost de 1981) és un velocista i saltador paralímpic, que pertany al Futbol Club Barcelona i competeix en la categoria T11/B1 reservada a atletes cecs o amb una visió molt reduïda.[1] Des que va debutar amb divuit anys en l'Europeu de Lisboa, Xavi sempre s'ha mantingut en l'elit mundial i ha participat en tres Jocs Paralímpics (Atenes 2004, Pequín 2008 –bronze en triple salt– Londres 2012, Rio i Toquio)), vuit mundials (2 medalles d'or, 3 de plata i 3 de bronze) i set europeus (2 ors, 4 plates i 4 bronzes). A més, és plusmarquista mundial de triple salt en pista coberta amb una marca de 12,77 metres. Els seus grans èxits els ha aconseguit en la modalitat de triple salt on ha conquistat dos ors en campionats del món (13,02 m, als Països Baixos 2006 i 12,77 m, rècord mundial en pista coberta, a Suècia 2006); una medalla de bronze en Jocs Paralímpics (12,71 m, a Pequín 2008) i un altre metall daurat en l'Europeu de Grècia 2009 (12,76 m).[cal citació]
El 2015 Xavi va viure una temporada molt complicada per les lesions, cosa que li va impedir arribar amb la preparació desitjada al Mundial de Doha, on va competir en la prova de longitud i va acabar setè amb un salt de 5,89 metres. Abans del Mundial, Xavi Porras va revalidar el títol de campió d'Espanya en longitud amb una marca de 5,82 metres. El 2016 s'ha proclamat campió d'Europa en salt de longitud amb una marca de 6,14 metres, a la ciutat italiana de Grosseto.[cal citació]
Xavi Porras ha rebut l'any 2016 la Medalla de Bronze al Mèrit Esportiu. El Consell Superior d'Esports (CSD) ha concedit l'ingrés de l'atleta Xavi Porras en la Real Orde del Mèrit Esportiu "tenint en compte els mèrits i circumstàncies", en la categoria de medalla de bronze. Es tracta de la més alta distinció esportiva que s'atorga a Espanya.[cal citació]
Fora de la pista, Xavi Porras forma part de la plataforma de crowfunding més prestigiosa per a qualsevol esportista, “Patrocina'ls”.[2]
Biografia
Xavi Porras va passar la seva infància entre partits de futbol i passejos amb bicicleta i monopatí. Des de molt petit es va mostrar fascinat amb l'esforç físic en general i el futbol en particular. Amb el club de futbol del seu barri (Club de Futbol Sant Roc) va tenir la seva primera experiència en competicions. Els seus problemes amb la vista van començar des de molt petit, ja que amb any i mig li van diagnosticar retinosi pigmentària, una malaltia congènita degenerativa. Als catorze anys s'afilia a l'ONCE i es trasllada al Centre de Recursos Educatius Joan Amades a Barcelona, on descobreix en l'atletisme una motivació extra per conviure amb la seva ceguesa, i pot compaginar la pràctica esportiva amb els estudis de gestió administrativa.[cal citació]
L'any 2005 fitxa per la secció d'atletisme del FC Barcelona al costat de la seva parella, Rosalía Lázaro, i és així un dels primers atletes invidents en la història del club blaugrana. Així mateix, forma part del pla ADOP gestionat pel Comitè Paralímpic Espanyol, i rep la consideració d'esportista d'alt rendiment català (ARC) per la Generalitat de Catalunya.[cal citació]
Està casat amb Rosalía Lázaro, l'atleta paralímpica espanyola més llorejada de tots els temps en salt de longitud categoria B2. Rosalía té cinc participacions en Jocs Paralímpics (des de Barcelona 92 fins a Pequín 2008), i compta amb tres medalles paralímpiques, nou en campionats del món i tretze en campionats d'Europa.[3] La parella tenen una filla en comú, Egara.[cal citació]
Trajectòria esportiva
Els seus començaments en el tartà van ser inspirats per la imatge del seu ídol, Carl Lewis, en els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Un moment clau va ser el 1998 quan coneix el seu entrenador, Miguel Ángel Torralba, qui l'inicia en la pràctica de l'atletisme i de qui mai s'ha separat com a planificador dels seus entrenaments, orientant el Xavi en els salts a través de la veu. A més del seu entrenador, Xavi ha tingut al llarg de la seva carrera esportiva tres guies que han estat la seva extensió tant en les proves de velocitat com en els entrenaments: Sergio Segón (1999 / 2000), Antonio Delgado (2000 / 2004 Jocs d'Atenes), Raúl Sabaté (2005 / 2008, Jocs de Pequín) i Enric Martín (2009 fins a l'actualitat, Jocs de Londres 2012).[cal citació]
Al costat del seu entrenador i guia s'ha mantingut més de tres lustres en l'elit internacional. Ha participat en tres Jocs Paralímpics: Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012; set campionats del món: Lió 2013, Christchurch (Nova Zelanda 2011), Sao Paulo (Brasil 2007), Assen (Països Baixos 2006), Copa del Món Visa a Manchester (Regne Unit 2006), Campionat del Món en pista coberta a Bollnas (Suècia 2006), Campionat del Món a Quebec (Canadà 2003), i sis campionats d'Europa: (Swansea - Gal·les 2014), (Rodes - Grècia 2009), (Espoo - Finlàndia 2005), (Assen - Països Baixos 2003), (Bialastok - Polònia 2001) i (Lisboa - Portugal 1999).[cal citació]
Els èxits de Xavi Porras es confirmen amb els grans registres que té com a marques personals: rècord mundial de triple salt en pista coberta (12,77 m); or en Europeu 2006 triple salt aire lliure (13,02 m), amb una marca amb què va guanyar l'or en el Mundial de 2006 longitud; 6,31 m, salt amb el qual va aconseguir la marca mínima per a Atenes 2004 100 m - 11,79 s, registre assolit en les semifinals de Londres 2012. A més, té la plusmarca espanyola en salt d'alçada, després de superar el llistó a 1,41 m.[cal citació]
Jocs Paralímpics
Al costat del guia Antonio Delgado, acudeix als seus primers Jocs Paralímpics (Atenes 2004), on competeix en tres disciplines: 100 i 200 metres llisos i salt de longitud. Finalitza novè en salt de longitud i acredita la seva millor marca en els 200 metres, amb 24,60 segons. Quatre anys després participa en la cita paralímpica de Pequín 2008, on es confirma el triple salt com la seva gran disciplina, en detriment dels 200 metres llisos. Aquest canvi va resultar providencial, ja que li va servir per penjar-se la seva primera medalla paralímpica, un bronze, al costat de qui era els seus ulls a la pista aleshores, el seu guia, Raúl Sabaté.[4] A Londres 2012 completa els seus tercers jocs consecutius, participant en quatre disciplines i obtenint, al costat del seu actual guia, Enric Martín, dos cinquens llocs en les finals de triple salt (12,19 m) i llargada (6,08 m), com a millors registres, així com un onzè lloc en els 100 m, el qual fins al moment és el seu millor crono (11,79 s) i el rècord d'Espanya en les semifinals del relleu 4x100 metres amb un temps de 43,26 segons.[5]
Va participar en els Jocs Paralímpics de Rio 2016 on a obtenir la 6a plaça a la prova de longitud. Finalment als Jocs de Tòquio 2020, que es van celebrar el 2021 per la pandèmia de la Covid-19, va obtenir el cinquè lloc a la final de salt de llargada.[6]
Campionats del Món IPC
La seva primera participació en uns mundials es va produir a Quebec 2003, on va aconseguir un meritori quart lloc en salt de longitud com a millor actuació. Tres anys després, a Assen 2006, es proclama campió del món de triple salt amb una marca de 13,02 metres (el seu millor registre) i obté, també, una medalla de bronze en longitud amb 6,08 metres.[7] Aquesta mateixa temporada, participa en el Campionat del Món en pista coberta a Bollnas (Suècia 2006), i es proclama campió del món en triple salt amb una marca de 12,77 metres, rècord del món de la categoria indoor, a més de conquistar dues plates en salt de longitud (6,03 m) i en 60 metres (7,60 s). Després que una lesió el privés de competir al seu nivell, l'any següent als Jocs Mundials de Sao Paulo (Brasil 2007) va participar en la prova de triple salt i hi va obtenir un meritori sisè lloc. Xavi Porras ha d'esperar fins al Mundial de Nova Zelanda 2011, per tornar a proclamar-se subcampió mundial de salt de longitud, amb una marca de 5,99 metres, al mateix temps que sumava una nova medalla de bronze com a integrant del relleu 4x100 espanyol, al costat de Martín Parell Maça (T11), Maximiliano Óscar Rodríguez Magi (T12) i Gerard Descarrega Puigdevall (T12) amb una marca de 45,45 segons. En la següent cita mundialista a Lió (França 2013) torna a pujar al pòdium amb una medalla de bronze en salt de longitud, amb un registre de 6,24 metres. La seva última participació mundialista va ser a Doha 2015, després d'algunes lesions, on amb un salt de 5,89 metres no va poder superar el setè lloc.
Europeus i altres competicions
El seu debut internacional arriba en un Campionat d'Europa (Lisboa 1999) i obté, al costat del seu primer guia, Sergio Segón, un meritori quart lloc en els 100 metres llisos, que referma la seva aposta per aquest esport, en detriment del futbol, la seva gran passió infantil. Però la seva explosió internacional va arribar dos anys després, en el campionat disputat a Bialastok (Polònia 2001), en el qual es va proclamar subcampió en els 100 metres i en el relleu del 4x100. Dos anys després, a Assen 2003, repeteix actuació amb dues noves medalles de bronze en salt de longitud (6,06 m) i en el 4x100 metres consolidant-se com un dels millors velocistes i saltadors europeus, i confirmant aquest estatus en els campionats d'Espoo (Finlàndia 2005) on, a més de millorar considerablement la seva marca en longitud, es proclama subcampió amb un registre de 6,19 metres i frega el podi en la final dels 100 metres llisos. La seva següent cita continental va ser a Rodes (Grècia 2009), on en una altra brillant actuació suma tres medalles: or en triple salt (12,76 m), plata en longitud (5,90 m) i bronze en els 100 metres (11,90 s).[8] En la seva sisena compareixença en uns campionats d'Europa, Swansea (Gal·les 2014), torna a pujar al podi i es penja la seva novena medalla continental, bronze en salt de longitud amb una marca de 5,93 metres, que posa la cirereta a un gran 2014 en el qual reconquesta la corona de campió d'Espanya en els 100 metres llisos aconseguida l'any 2012, i es proclama subcampió nacional en salt de longitud.[9]
Jocs Paralímpics
(1 medalla de bronze)
Londres 2012
- 08/09/2012, 100 m semifinal, 11,79 s (11è lloc)
- 06/09/2012, Triple salt, 12,19 m (5è lloc)
- 05/09/2012, Relleu 4x100 m semifinal 43,26 s (1r.) / desqualificats en la final
- 04/09/2012, Salt de longitud, 6,08 m (5è lloc)
Pequín 2008
- 15/09/2008, Salt de longitud, 5,96 m (4t lloc)
- 12/09/2008, Triple salt, 12,71 m, Medalla de Bronze
- 08/09/2008, 100 m (17è lloc)
Atenes 2004
- 23/09/2004, 200 m, 24,61 s (14è lloc)
- 21/09/2004, 100 m, 12,20 s (15è lloc)
- 19/09/2004, Salt de longitud, 5,79 m (9è lloc)
Campionats del món
(2 medalles d'or, 3 plates i 3 bronzes)
Campionat del Món a Doha (Qatar) 2015
- 27/10/2015, Salt de longitud, 5,89 m (7è lloc)
Campionat del Món a Lió (França) 2013
- 27/07/2013, Salt de longitud, 6,24 m (3r lloc) Medalla de Bronze
- 25/07/2013, 100 m, 12,09 s (14è lloc)
- 24/07/2013, Triple salt, 12,32 m (6è lloc)
- 23/07/2013, 4x10 m final, 45,00 s (4t lloc)
Campionat del Món a Christchurch (Nova Zelanda) 2011
- 29/01/2011, Salt de longitud, 5,99 m, Medalla de Plata
- 27/01/2011, Relleu 4x100 m final, 45,45 s, Medalla de Bronze
- 26/01/2011, Triple salt, 12,45 m (4t lloc)
- 22/01/2011, 100 m, 12,15 s (12è lloc)
Campionat del Món a Sao Paulo (Brasil) 2007
- Triple salt, 11,60 m (6è lloc)
Campionat del Món a Assen (Països Baixos) 2006
- 09/09/2006, Triple salt, 13,02 m, Medalla d'Or
- 06/09/2006, Salt de longitud, 6,08 m, Medalla de Bronze
- 04/09/2006, 100 m semifinals, 11,99 s
Copa del Món Visa a Manchester (Anglaterra) 2006
- 07/05/2006, Salt de longitud, 5,69 m (5è lloc)
Campionat del Món de pista coberta en Bollnas (Suècia) 2006
- 24/03/2006, Triple salt, 12,77 m, Medalla d'Or
- 25/03/2006, Salt de longitud, 6,03 m, Medalla de Plata
- 24/03/2006, 60 m, 7,60 s, Medalla de Plata
Campionat del Món a Quebec (Canadà) 2003
- Salt de longitud (4t lloc)
Campionats d'Europa
(2 ors, 4 plates i 4 bronzes)
Campionat d'Europa a Grosseto (Itàlia) 2016
- 14/06/2016 Salt de longitud, 6,14 m, Medalla d'or
Campionat d'Europa a Swansea (Gal·les) 2014
- 19/08/2014 Salt de longitud, 5,93 m, Medalla de bronze
Campionat d'Europa a Rodes (Grècia) 2009
- Triple salt, 12,76 m, Medalla d'Or
- Salt de longitud, 5,90 m, Medalla de Plata
- 100 m, 11,90 s, Medalla de Bronze
Campionat d'Europa a Espoo (Finlàndia) 2005
- 26/08/2005, Salt de longitud, 6,19 m, Medalla de Plata
- 23/08/2005, 100 m final, 12,24 s (4t lloc)
- 22/08/2005, 100 m semifinals, 12,05 s
Campionat d'Europa a Assen (Països Baixos) 2003
- Salt de longitud, 6,06 m, Medalla de Bronze
- Relleu 4x100 m, Medalla de Bronze
Campionat d'Europa a Bialastok (Polònia) 2001
- 100 m, Medalla de Plata
- Relleu 4x100 m, Medalla de Plata
- 200 m (5è lloc)
Campionat d'Europa a Lisboa (Portugal) 1999
- 100 m (4t lloc)
- 200 m, finalista
Atletisme per a cecs
La classificació de les categories es realitza en funció del grau de visió de l'atleta (classes B1, B2 i B3):
B1: Atleta cec o amb visió molt reduïda, que necessita l'ajuda d'un guia per practicar qualsevol prova.
B2: Atleta que disposa d'un major grau de visió que li permet valer-se per si mateix a l'hora de dur a terme la pràctica de qualsevol prova, encara que pot sol·licitar l'ajuda d'un guia sempre que ho consideri oportú.
B3: Atleta amb un grau de visió superior al dels atletes B2 però sense arribar a tenir un 100% de visió.
Aquesta classificació s'aplicarà sempre en competicions que únicament siguin campionats de cecs o deficients visuals, mentre que en el cas de campionats amb altres discapacitats, com per exemple uns Jocs Paralímpics, els B1 passen a ser T11; els B2, T12, i els B3, T13. En el cas de les curses, F11, F12 o F13 en el cas dels concursos, i P11, P12 i P13 en el cas del pentatló.
Les sèries de B1 o B2 es fan amb tres o quatre atletes, a causa de la presència d'un guia per a cada corredor en el cas dels B1, o de l'obligació de deixar un carrer lliure entre atletes, en el cas dels B2. En la categoria B3 no hi ha cap tipus d'adaptació i les sèries són iguals a les dels atletes olímpics.
Tant en les disciplines de salt de longitud com en el triple salt, l'única diferència la trobem en la taula de batuda. Mentre que els atletes sense discapacitat disposen d'una taula de 30 centímetres (dels quals 20 cm són vàlids i els últims deu serien nuls) per l'ample del carrer, per als atletes B1 i B2 aquesta taula és d'1 metre per l'ample del carrer. Aquesta taula es marca amb calç blanca de manera que a l'hora de la batuda quedarà marcada la petjada de l'atleta, sent doncs un salt real, ja que es mesura des de la petjada marcada a la taula. Igual que en les curses, els atletes B3 no necessiten cap adaptació.
Quant als B1, poden comptar amb dos ajudants en pista: un que es posa a la zona de batuda, que serà el que guiï l'atleta durant la cursa del salt, i un segon ajudant que li indica el lloc des d'on ha de començar a córrer.
Les proves de relleus es desenvolupen igual que les dels atletes sense discapacitat. Els equips han d'estar compostos obligatòriament per un atleta B1 i un altre B2.
Els esportistes cecs i deficients visuals no poden fer totes les proves previstes per l'IAAF; concretament, no poden disputar les proves de tanques, els 3000 obstacles i el salt de perxa. D'altra banda, totes les proves es regeixen pel reglament de l'IAAF.
Referències
Enllaços externs
