Xantoconita
La xantoconita és un mineral de la classe dels sulfurs, i dins d'aquesta pertany al grup proustita de minerals.[2] Va ser descoberta l'any 1840 a Freib
 Xantoconita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ag₃AsS₃ |
| Epònim | groc i pols |
| Localitat tipus | Himmelsfürst mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfarsenits |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.01b |
| Dana | 3.4.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11.99Å, b = 6.26Å, c = 17.08Å, β = 110° |
| Grup espacial | grup espacial C2/c |
| Color | vermell carmí, marró |
| Exfoliació | {001} |
| Fractura | semiconcoidal |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | adamantina, nacrada |
| Color de la ratlla | groga ataronjada |
| Densitat | 5,5 a 5,6 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Xcn |
| Referències | [1] |
La xantoconita és un mineral de la classe dels sulfurs, i dins d'aquesta pertany al grup proustita de minerals.[2] Va ser descoberta l'any 1840 a Freiberg (Saxònia). Rep el seu nom del grec xanthos, groc, i konis, pols.
Característiques
La xantoconita és un arsenosulfur de plata, format mitjançant la unió química o íntima d'un sulfarsenit de plata amb un sulfarsenat del mateix metall, i molt poques vegades es presenta en cristalls aïllats. Quan ho fa apareix formant romboedres, en aquest cas ofereix dos exfoliacions bastant fàcils, clares i ben determinades, cristal·litzant en el sistema monoclínic. És de color marró vermellós. Els cristalls i les massa cristal·lines quan es troben en làmines primes deixen passar la llum, que en aquest cas presenta color blau ataronjat. És un mineral dimorf de la proustita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la xantoconita pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: proustita, pirargirita, pirostilpnita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieita, mückeita, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiita, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliita, bournonita, seligmannita i součekita.
Formació i jaciments
La xantoconita és un mineral de gènesi hidrotermal. Sol trobar-se associada a altres minerals com: acantita, arsènic, calcita, proustita o pirargirita. Als territoris de parla catalana se'n troba únicament a la mina Balcoll, a Falset (Priorat, Tarragona).
Referències
- ↑ «Xanthoconite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Proustite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.