XVII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

XVII Cos d'Exèrcit

Tipus	infanteria
Data de lleva	30 d'abril de 1938
Dissolució	27 de març de 1939
País	Segona República Espanyola
Branca	Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacats	Carlos García Vallejo
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola

El XVII Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola. Va arribar a operar inicialment al front del Nord, format per tropes del front asturià. Seria recreat novament en 1938, i participà en les batalles de Llevant i Peñarroya.

Historial

La unitat va ser creada el 6 d'agost de 1937 a partir de la militarització de l'antic III Cos d'Exèrcit asturià.^[1] Va quedar sota el comandament del tinent coronel Javier Linares Aranzabe,^{[n. 1]} comptant amb el comandant de carabiners Claudio Martín-Barco Huertas com a cap d'Estat Major i amb el socialista Avelino Roces Cortina com a comissari.^[1] El XVII Cos va arribar participar en la batalla de Santander, sofrint pèrdues significatives. De cara a la ofensiva d'Astúries la unitat comptava amb 35000 homes, 600 metralladores i 150 peces d'artilleria.^[3] Les forces republicanes a Astúries van resistir fins a finals d'octubre, quan el front es va esfondrar.

La unitat va ser recreada en la primavera de 1938, composta per les divisions 51a, 52a i 53a i dependent del Grup d'Exèrcits de la Regió Central (GERC).^[4] El 5 de maig el comandament de la formació va ser lliurat al tinent coronel Carlos García Vallejo.^[1][5] En els seus inicis la unitat va estar en fase de formació en la zona centre, a partir de nous reclutes. El XVII Cos d'Exèrcit prendria part en la campanya de Llevant,^[6] al front de la qual front va ser enviat per a resistir l'ofensiva franquista que pretenia prendre València. Agrupant les divisions 19a, 25a i 40a,^[7] la formació va ocupar les seves posicions en el sector terolenc de Gaibiel-Caudiel.^[8] Inicialment el XVII Cos va resistir les envestides enemigues, que tractaven d'encerclar-lo en l'anomenada «bossa de Caudiel».^[9] La pressió enemiga, no obstant això, va acabar provocant que el 14 de juliol rebés ordres de retirar-se, la qual cosa va suposar la caiguda de Mora de Rubielos i la Serra del Toro; no obstant això, sota la cobertura del XXII Cos d'Exèrcit —que va llançar potents contraatacs—, va poder retirar-se ordenadament fins a aconseguir les posicions defensives de la línia XYZ.^[10] Després del començament de la batalla de l'Ebre es va estabilitzar la situació en Llevant.

Al començament de 1939 el XVII Cos, que llavors agrupava les divisions 19a, 64a i 73a, es trobava desplegat en terres de Jaén.^[11] Estava previst que prengués part en la prevista ofensiva republicana al front d'Extremadura-Còrdova. Va intervenir en la batalla de Peñarroya,^[12] actuant en l'exterior de la bossa republicana.

Cap al final de la contesa el XVII es trobava situat en reserva.^[13] García Vallejo va arribar a donar suport al cop de Casado,^[14] si bé la seva unitat no va prendre part en cap combat. La unitat es va autodissoldre en els últims dies de la guerra, al març de 1939.

Comandaments

Comandants

• tinent coronel Carlos García Vallejo;

Comissaris

• Mariano Mayordomo Fernández, del PSOE;^[15]
• Amando Príncipe Gutiérrez;

Caps d'Estat Major

• coronel d'infanteria Narciso Sánchez Aparicio;^[16]
• major de milícies Feliciano Romero Aparicio;
• tinent coronel d'infanteria Ángel García Rollán;^[1]
• comandant d'infanteria Ricardo de Luis Calduch;

Ordre de batalla

Data	Exèrcit adscrit	Divisions integrades	Front de batalla
Agost de 1937	Exèrcit del Nord	59a, 60a, 61a i 62a	Astúries
30 d'abril de 1938	Reserva del GERC	51a, 52a i 53a	Reserva general
4 de juliol de 1938	Exèrcit de Llevant	19a, 25a i 40a	Llevant
21 de juliol de 1938	Exèrcit de Llevant	19a, 25a, 40a i 65a	Llevant
19 d'agost de 1938	Exèrcit de Llevant	40a, 25a i 19a	Reserva
31 d'octubre de 1938	—	19a i 64a	Reserva general
Novembre de 1938	—	19a, 25a i 64a	Reserva general
Gener de 1939	Reserva del GERC	19a, 64a i 73a	Còrdova

Notes

1. El tinent coronel Linares havia manat el III Cos d'Exèrcit asturià.^[2]

Referències

1. Engel, 1999, p. 191.
2. Engel, 1999, p. 197.
3. Thomas, 1976, p. 785.
4. Martínez Bande, 1981, p. 168.
5. Alpert, 2013, p. 334.
6. Beevor, 2006, p. 486.
7. Juan Navarro, 2010, p. 68-69.
8. Martínez Bande, 1977, p. 290.
9. Juan Navarro, 2010, p. 32-34.
10. Juan Navarro, 2010, p. 33.
11. Martínez Bande, 1985, p. 40.
12. Bahamonde Magro i Cervera Gil, 2000, p. 304.
13. Bahamonde Magro i Cervera Gil, 2000, p. 375.
14. Alpert, 2013, p. 111.
15. Álvarez, 1989, p. 187.
16. de Paz Sánchez, 2004, p. 391.

Bibliografia

• Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939. Cambridge University Press, 2013. 
• Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
• Bahamonde Magro, Javier. Así terminó la guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 9788495379092. 
• Beevor, Antony. The Battle for Spain. The Spanish Civil War, 1936-1939. Londres: Penguin Books, 2006. 
• de Paz Sánchez, Manuel. Militares masones de España: diccionario biográfico del siglo XX. UNED Alzira-Valencia, 2004. 
• Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0. 
• Juan Navarro, Ramón. Resistir es vencer. El frente de Viver en la Guerra Civil española. Lulu.com, 2010. ISBN 978-1-4466-9664-4. 
• Martínez Bande, José Manuel. La ofensiva sobre Valencia. Madrid: Editorial San Martín, 1977. 
• Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981. 
• Martínez Bande, José Manuel. El Final de la guerra civil. Madrid: Ed. San Martín, 1985. 
• Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2006. ISBN 84-9734-465-0. 
• Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X.