Weinstadt

Weinstadt

Tipus	municipi urbà, localitat vitivinícola i Greater district town in Baden-Württemberg (en)
Lloc
48° 48′ 40″ N, 9° 21′ 56″ E / 48.8111°N,9.3656°E / 48.8111; 9.3656
Estat	Alemanya
Estat federat	Baden-Württemberg
Regió administrativa	Stuttgart
Districte rural	arrondiment de Rems-Murr (oc)
Població humana
Població	27.245 (2023) (859,19 hab./km²)
Geografia
Superfície	31,71 km²
Altitud	241 m
Organització política
• Cap de govern	Michael Scharmann (en) (2016–)
Membre de	Aliança per el medi ambient (1995–) Zweckverband 4IT (en) (2018–)
Identificadors descriptius
Codi postal	71365–71384
Prefix telefònic	07151
Clau de regió d'Alemanya	081190091091
Clau de municipalitat alemanya	08119091
Altres
Agermanament amb	Casale Monferrato Parthenay Międzychód (en)
Lloc web	weinstadt.de

Weinstadt és una ciutat del districte de Rems-Murr, a l'estat federat de Baden-Württemberg, al sud-oest d'Alemanya. És situada a la vall del Rems, uns 15 km a l'est de Stuttgart, i forma part de la regió de Stuttgart i de la seva àrea metropolitana. El municipi actual es va crear l'1 de gener de 1975 mitjançant la fusió de Beutelsbach, Endersbach, Großheppach i Schnait; Strümpfelbach, que havia estat incorporat a Endersbach el 1973, esdevingué el cinquè districte urbà. Weinstadt obtingué els drets de ciutat el 1976 i, des de l'1 de gener de 1979, té l'estatus administratiu de Große Kreisstadt («gran ciutat de districte»).^[1]

El topònim, que significa literalment «ciutat del vi», al·ludeix a la viticultura practicada en tots cinc districtes. Els vessants del Schurwald i de les altures de Buoch, a banda i banda del Rems, formen un paisatge de vinyes, nuclis històrics i zones residencials i industrials desenvolupades sobretot després de la Segona Guerra Mundial.^[1] Segons el padró municipal, Weinstadt tenia 27.829 habitants el 28 de febrer de 2026.^[2]

El terme municipal, de 31,71 km², s'estén a banda i banda del Rems en el punt on el riu deixa els relleus de Keuper de la vall alta i entra a la conca del Neckar. El fons de vall és ample i poc encaixat, mentre que al sud s'alcen els contraforts del Schurwald i al nord les altures de Buoch. L'altitud oscil·la aproximadament entre 220 i 493 metres. Els dipòsits de loess i els vessants assolellats han afavorit històricament la viticultura.^[1]

Großheppach és l'únic dels cinc districtes situat principalment al nord del Rems. Beutelsbach, Endersbach, Schnait i Strümpfelbach s'estenen al sud del riu i pels seus petits afluents laterals. El territori limita, començant per l'oest i en sentit horari, amb Kernen im Remstal, Waiblingen, Korb, Remshalden, Winterbach, Baltmannsweiler i Aichwald; els dos darrers municipis pertanyen al districte d'Esslingen.^[1]

Weinstadt és formada per cinc Stadtteile o districtes urbans, els límits dels quals coincideixen en gran part amb els dels antics municipis independents:

• Beutelsbach, seu principal de l'administració municipal;
• Endersbach;
• Großheppach;
• Schnait;
• Strümpfelbach.

A més dels cinc nuclis principals, el nomenclàtor municipal comprèn petits assentaments, masos i finques amb nom propi. Entre aquests hi ha Benzach, Burg i Schönbühl, vinculats a Beutelsbach; Gundelsbach i Wolfshof, a Großheppach; i Baach i Saffrichhof, a Schnait. Les fonts històriques també documenten diversos despoblats, com Wintzen, Mühlhöflein, Gandelhof i Huschenburg.^[1]

En la planificació regional, Weinstadt és un centre local de rang intermedi (Unterzentrum) dins l'àrea funcional de Waiblingen i Fellbach. La seva posició a la línia ferroviària de la vall del Rems i a la carretera federal B 29 facilita la integració amb Stuttgart i amb els altres municipis de la vall.^[1]

Els districtes actuals tenen orígens medievals i trajectòries administratives pròpies, tot i que tots acabaren integrats en el territori de Württemberg. Les primeres mencions documentals conegudes daten dels segles XI al XIII.

Beutelsbach és documentat cap al 1080 amb la forma Butelspach. Segons la tradició territorial recollida per LEO-BW, formava part de les possessions més antigues de la casa de Württemberg i hi quedà vinculat arran del matrimoni de Luitgard de Beutelsbach amb Conrad de Württemberg. El castell dels senyors de Beutelsbach s'alçava al Kappelberg, damunt el poble. El 1311, en el context dels conflictes entre el comte Eberhard de Württemberg i les ciutats imperials, el castell i el nucli foren destruïts.^[3]

La col·legiata de Beutelsbach, esmentada el 1247, havia servit de lloc de sepultura dels primers comtes de Württemberg. Després de la destrucció de 1311, el capítol i la funció funerària foren traslladats a Stuttgart el 1320 o 1321. Beutelsbach també és conegut com el punt d'origen, el 1514, de la revolta del Pobre Conrad (Armer Konrad), una protesta pagesa i urbana contra les càrregues fiscals del duc Ulric de Württemberg.^[3]

Endersbach apareix per primera vegada el 1278 amb la forma Andrespach. Probablement passà a Württemberg durant el segle XIII juntament amb el territori de Schorndorf. Una fortificació esmentada el 1261 fou destruïda el 1291 durant un conflicte contra el comte Eberhard. El poble depengué durant la major part de la seva història de l'oficina, i després districte superior, de Schorndorf; el 1807 fou adscrit a Waiblingen i el 1938 al districte homònim.^[4]

La capella de Santa Àgata, documentada el 1428, esdevingué església parroquial el 1462. Després de 1945, el sector de la plana del Rems entre Endersbach, Beutelsbach i Großheppach concentrà bona part del creixement industrial i residencial de la futura ciutat.^[4]

Großheppach tingué una senyoria territorial fragmentada. Com a mínim des de mitjan segle XIV hi hagué drets feudals del Palatinat, i Württemberg n'anà adquirint participacions durant els segles XV i XVI. El lloc acabà integrat en les estructures administratives de Schorndorf i, des del 1807, de Waiblingen.^[5] La seva església parroquial evangèlica conserva elements d'una antiga església fortificada: la nau fou construïda el 1468, el cor i la sagristia el 1491 i el cos superior de la torre el 1769.^[5]

Schnait és documentat el 1238 amb la forma Snait, topònim relacionat amb una clariana o obertura al bosc. La propietat i els drets senyorials hi estigueren dividits entre diversos titulars. El monestir d'Adelberg i famílies nobles locals hi posseïren béns, i Württemberg no concentrà tots els drets fins al començament del segle XVII. El nucli depengué de Beutelsbach i de l'administració de Schorndorf abans de passar al districte de Waiblingen el 1938.^[6]

Strümpfelbach és esmentat el 1265 com a Striumphilbach. Probablement passà de mans dels Hohenstaufen a Württemberg durant el segle XIII. El 1449 fou incendiat en el marc d'una guerra entre ciutats i senyors territorials. El poble conserva un nucli de cases d'entramat de fusta i una església de torre de cor d'origen tardogòtic, ampliada el 1784.^[7]

Després de la reorganització administrativa de Württemberg del 1938, els cinc municipis quedaren dins el districte de Waiblingen. Des de 1945 formaren part de la zona d'ocupació nord-americana i de l'estat de Württemberg-Baden, integrat el 1952 en el nou estat de Baden-Württemberg. La reforma dels districtes de 1973 els incorporà al nou districte de Rems-Murr.^[1]

Strümpfelbach fou agregat a Endersbach l'1 de gener de 1973. Dos anys després, l'1 de gener de 1975, Beutelsbach, Endersbach, Großheppach i Schnait es fusionaren per formar el municipi de Weinstadt. La nova entitat superava els 20.000 habitants, però conservà una estructura policèntrica, amb cinc nuclis històrics i diverses àrees construïdes entre aquests. El 9 de març de 1976 rebé els drets de ciutat i l'1 de gener de 1979 fou elevada a Große Kreisstadt.^[1]

Durant la segona meitat del segle XX, el creixement residencial es concentrà especialment als sectors de Benzach, Endersbach i Beutelsbach, mentre que la indústria s'implantà sobretot al fons de vall, prop del ferrocarril i de la B 29. Tot i la urbanització, les vinyes dels vessants i la separació parcial entre alguns nuclis han mantingut una fesomia territorial diferenciada.^[1]

Entre 1958 i la dècada de 1970, la Universitat Stanford mantingué a la finca Landgut Burg, prop de Beutelsbach, el seu primer campus estable d'estudis a l'estranger. El programa formà part de l'expansió internacional dels estudis de grau de la universitat nord-americana; posteriorment l'activitat alemanya es traslladà a Berlín.^[8]

La població i l'espai construït augmentaren de manera notable després de la Segona Guerra Mundial, amb nous sectors residencials i industrials sobretot al fons de la vall. En constituir-se Weinstadt el 1975, el municipi ja superava els 20.000 habitants, si bé la sol·licitud de l'estatus de Große Kreisstadt no es presentà fins al 1978.^[1]

El padró municipal registrava 27.829 habitants el 28 de febrer de 2026. Beutelsbach i Endersbach són els districtes més poblats; els segueixen Großheppach, Schnait i Strümpfelbach.^[2] Les xifres del padró municipal poden diferir de les publicades per l'oficina estadística del land, perquè provenen de registres i dates de referència diferents.

El consell municipal és format per 26 regidors electes i presidit per l'alcalde major (Oberbürgermeister), que també hi té dret de vot. En les eleccions municipals del 9 de juny de 2024 es repartiren els escons de la manera següent:^[9]

Llista	Percentatge	Escons
CDU	35,61 %	9
Freie Wähler Weinstadt (FWW)	28,54 %	8
Grüne Offene Liste Weinstadt (GOL)	20,61 %	5
SPD	15,23 %	4
Total	100 %	26

La participació fou del 65,04 %.^[9]

Des de l'elevació de Weinstadt a Große Kreisstadt, el cap de l'administració municipal rep el títol d'Oberbürgermeister i és elegit directament per un mandat de vuit anys. Els titulars del càrrec han estat:

• Jürgen Hofer (1975–2000);
• Jürgen Oswald (2000–2016);
• Michael Scharmann (des del 2016).

Scharmann assumí el càrrec el 13 de desembre de 2016. Fou reelegit en primera volta el 20 d'octubre de 2024 amb el 81,14 % dels vots vàlids; la participació fou del 38,31 %. La validesa de l'elecció fou confirmada pel Govern Regional de Stuttgart el novembre del mateix any.^[10]

L'escut municipal mostra, sobre camp negre, un raïm d'or i, al cap també d'or, una cornamenta de cérvol negra disposada horitzontalment. El raïm és una arma parlant que remet al nom de la ciutat i a la viticultura dels cinc districtes; la cornamenta i els colors negre i or al·ludeixen a Württemberg. L'escut i la bandera groga i negra foren concedits pel districte de Rems-Murr el 3 de maig de 1976.^[11]

Els antics municipis utilitzaven escuts propis abans de la fusió:

• Escuts dels antics municipis
• 
  Beutelsbach
• 
  Endersbach
• 
  Großheppach
• 
  Schnait
• 
  Strümpfelbach

Weinstadt és agermanada amb Parthenay, a França, des del 1980, i amb Międzychód, a Polònia, des del 1990. Manté igualment relacions d'amistat i intercanvi amb Abrantes (Portugal), Arnedo (Espanya), Casale Monferrato (Itàlia) i Tipperary (Irlanda).^[12]

La viticultura és l'activitat més associada a la identitat de Weinstadt i es practica als cinc districtes. El municipi informa d'unes 485 hectàrees de vinya i d'una trentena de varietats conreades. Entre les varietats tradicionals i modernes hi ha riesling, trollinger, kerner, müller-thurgau, spätburgunder, zweigelt i diversos encreuaments de raïm negre.^[13]

La producció es reparteix entre cellers familiars, explotacions particulars i cooperatives. Les terrasses, els murs de pedra seca, els camins entre vinyes i les petites construccions agrícoles formen part del paisatge cultural de la vall del Rems. La vinya també ha influït en l'escut, el nom municipal, les festes locals i l'oferta museística i turística.^[13]

Després de 1945 s'establiren empreses industrials i de serveis al fons de vall, especialment entre Endersbach, Beutelsbach i Großheppach i al llarg del ferrocarril. L'estructura econòmica actual combina petites i mitjanes empreses, comerç, serveis públics, agricultura especialitzada i activitats relacionades amb el vi. La proximitat de Waiblingen i Stuttgart afavoreix els desplaçaments laborals dins l'àrea metropolitana.^[1]

La carretera federal B 29, eix entre Stuttgart, Schorndorf, Schwäbisch Gmünd i Aalen, travessa el sector septentrional del municipi i enllaça Weinstadt amb la xarxa viària regional. Diverses carreteres locals comuniquen els cinc districtes i els municipis veïns.^[1]

El ferrocarril de la vall del Rems entrà en servei el 1861. Actualment, la línia S2 de la S-Bahn de Stuttgart dona servei a les estacions de Stetten-Beinstein, Endersbach i Beutelsbach i connecta el municipi amb Waiblingen, Stuttgart, l'aeroport i Filderstadt en un sentit, i amb Schorndorf en l'altre. La xarxa es completa amb línies d'autobús integrades en el sistema tarifari regional.^[1]

Els itineraris per a vianants i bicicletes segueixen el fons de la vall i els vessants vitícoles. L'antic traçat paisatgístic del Rems i les rutes entre els nuclis tenen també una funció recreativa, però no substitueixen els principals eixos de mobilitat quotidiana.

El principal complex educatiu és el Bildungszentrum Weinstadt, situat entre Beutelsbach i Endersbach. Hi ha el Remstal-Gymnasium, la Reinhold-Nägele-Realschule, l'Erich-Kästner-Gemeinschaftsschule i la Vollmarschule, centre d'educació especial. Cada districte disposa, a més, d'ensenyament primari o d'un centre proper que en cobreix la demanda.^[14]

L'oferta es completa amb centres de formació professional i social, institucions privades i activitats de la Volkshochschule Unteres Remstal, organisme comarcal d'educació d'adults.^[14]

La col·legiata evangèlica de Beutelsbach és un dels monuments principals de la ciutat. L'edifici actual, bastit cap al 1500 sobre estructures més antigues, recorda la vinculació del lloc amb els primers Württemberg. El recinte de l'església conserva elements defensius i l'entorn forma part del nucli històric.^[3]

A Endersbach, l'antiga església fortificada de Santa Àgata combina un cor tardogòtic amb transformacions posteriors. Großheppach conserva igualment una església fortificada amb parts dels segles XV i XVIII, mentre que l'església de Strümpfelbach és una construcció de torre de cor ampliada a la fi del segle XVIII.^[4][5][7]

El nucli antic de Strümpfelbach destaca per la concentració de cases d'entramat de fusta, edificis vitícoles i una trama adaptada a l'estreta vall lateral. El conjunt és protegit com a unitat patrimonial des del 1985; el pla de valors de l'Oficina Estatal de Conservació del Patrimoni en descriu l'estructura urbana, els edificis rellevants i la relació amb el paisatge de vinyes.^[15]

Altres edificis destacats són antigues premses de vi, ajuntaments, cases de viticultors i residències senyorials com el castell de Großheppach. El patrimoni no forma un únic centre monumental, sinó que es distribueix entre els cinc nuclis.

El Württemberg-Haus de Beutelsbach acull dos espais museístics: el Museum Wiege Württembergs, dedicat als orígens de la casa de Württemberg a Beutelsbach, i el Museum Bauernkrieg, centrat en la revolta del Pobre Conrad de 1514 i el seu context social i polític.^[16]

La xarxa local inclou també el Museum Sammlung Nuss de Strümpfelbach, dedicat a l'obra de la família d'escultors Nuss; la Heimatstube d'Endersbach; i el museu local del carrer Pflaster 14, a Strümpfelbach.^[16] A Schnait, la casa natal del compositor Friedrich Silcher allotjà durant dècades el Museu Silcher. El museu va tancar el 2022 i no reobrí l'any següent; el municipi ha estudiat nous usos de l'edifici i formes alternatives de presentar-ne la col·lecció.^[17]

El sender d'escultures de Strümpfelbach recorre els vessants vitícoles i presenta obres de diverses generacions de la família d'artistes Nuss. El recorregut ha crescut amb el temps i compta amb més de quaranta escultures de bronze i pedra de Fritz Nuss, Karl Ulrich Nuss, Christoph Traub i Felix Engelhardt.^[18]

Schnait disposa d'un altre itinerari que combina escultures i interpretació de la viticultura. Les obres de Ludwig Heeß representen instruments, feines i figures vinculades al conreu del raïm.^[17]

Al cementiri d'Endersbach hi ha una placa dedicada a Alfred Herbst, objector de consciència baptista executat el 1943 a Brandenburg-Görden per la justícia militar nazi. El memorial forma part dels llocs de record documentats a Baden-Württemberg.^[19]

La vida cultural es distribueix entre sales i espais dels cinc districtes, com la Halle Beutelsbach, la Jahnhalle d'Endersbach, la Prinz-Eugen-Halle de Großheppach, la Schnaiter Halle, la Strümpfelbacher Halle i l'antiga premsa de vi de Strümpfelbach. Les associacions locals hi organitzen concerts, teatre amateur, exposicions i activitats vinculades a la viticultura.^[20]

Els calendaris tradicionals inclouen mercats estacionals, festes de la verema i celebracions del vi als diferents districtes. La periodicitat i la denominació d'alguns actes han variat amb el temps; per això, l'agenda municipal és la font adequada per comprovar-ne les edicions vigents.^[21]

Weinstadt té una xarxa extensa d'entitats esportives sorgides en bona part dels antics clubs de cada districte. Les instal·lacions municipals i escolars permeten practicar, entre altres disciplines, futbol, handbol, bàsquet, atletisme, gimnàstica, tennis i natació.^[22] Diverses entitats han creat equips conjunts d'àmbit municipal, mentre que altres mantenen la vinculació històrica amb Beutelsbach, Endersbach, Großheppach, Schnait o Strümpfelbach.

L'associacionisme cultural, musical, social i vitícola té igualment un paper rellevant en l'organització d'activitats locals. La composició i la denominació de les entitats canvien amb el temps, fet que desaconsella presentar-ne una relació exhaustiva com si fos permanent.^[22]

• Friedrich Silcher (1789–1860), compositor nascut a Schnait.^[17]
• Karl Wilhelm Bauerle (1831–1912), pintor nascut a Endersbach, on la Heimatstube conserva una mostra de la seva obra.^[23]
• Fritz Nuss (1907–1999), escultor vinculat a Strümpfelbach.^[18]
• Karl Ulrich Nuss (nascut el 1943), escultor establert a Strümpfelbach.^[18]

• Bellon, Eugen. Zur Siedlungs- und Weinbaugeschichte im Raum Waiblingen–Winterbach. Remshalden-Buoch: Natur-Rems-Murr-Verlag, 1992. ISBN 3-927981-26-5.
• Landesarchivdirektion Baden-Württemberg (ed.). Das Land Baden-Württemberg. Amtliche Beschreibung nach Kreisen und Gemeinden, vol. III: Regierungsbezirk Stuttgart, Regionalverband Mittlerer Neckar. Stuttgart: Kohlhammer, 1978, p. 563–567. ISBN 3-17-004758-2.
• Walter, Heinz E. (ed.). Das Ortsbuch von Endersbach 1278–1978. Weinstadt-Endersbach: Ortsbücherei Endersbach, 1978.
• Weishaar, Sophie. Strümpfelbach im Remstal 1265–1965: ein Heimatbuch. Strümpfelbach, 1966.

• Weinstadt - Lloc web oficial (alemany)
• Fitxa de Weinstadt a LEO-BW