Aquesta pàgina serveix de suport per transcriure de forma coherent els mots d'origen rus a la Viquipèdia. El seu contingut es basa principalment en els criteris de transcripció de l'IEC.
La transcripció no s'ha de confondre amb la transliteració. Segons l'Institut d'Estudis Catalans:
- Transliteració és l'adaptació entre alfabets, lletra per lletra, que empra signes gràfics particulars i s'utilitza en treballs dirigits а un públic especialitzat.
- Transcripció és l'adaptació pràctica d’un alfabet аl d’una llengua particular.[1]
La finalitat pràctica fa que en ocasions s'hagin de barrejar criteris de transcripció (transmissió de sons) i de transliteració (trasllat de lletres).[1]
Transcripció al català
__DTELLIPSISBUTTON__{"threadItem":{"headingLevel":2,"name":"h-","type":"heading","level":0,"id":"h-Transcripci\u00f3_al_catal\u00e0","replies":[]}}-->
A continuació us oferim l'alfabet rus amb la transcripció al català proposada per l'Institut d'Estudis Catalans.
| maj. |
min. |
nom |
so (AFI) |
transcripció |
notes
|
| А |
а |
a |
/a/ |
a
|
| Б |
б |
be |
/b/ |
b
|
| В |
в |
ve |
/v/ |
v
|
| Г |
г |
gue |
/g/,/x/ |
g
|
| gu |
davant e, i s'adopta l'ortografia gue, gui
|
| Д |
д |
de |
/d/ |
d
|
| Е |
е |
e |
/je/ |
e |
després de consonant, de "и" o "й"
|
| ie |
en posició inicial, després de vocal i després dels signes "ъ" o "ь"
|
| Ё |
ё |
io |
/jo/ |
o |
després de "ж", "ч", "ш" o "щ", i simplificació després de "и" o "й"
|
| io |
|
| Ж |
ж |
je |
/ʐ/ |
j
|
| З |
з |
ze |
/z/ |
z
|
| И |
и |
i |
/i/ |
i |
–ий, –ый a final de paraula se simplifica en -i
|
| Й |
й |
i kràtkoie |
/j/ |
i
|
| К |
к |
ka |
/k/ |
k
|
| Л |
л |
el |
/ɫ/ |
l
|
| М |
м |
em |
/m/ |
m
|
| Н |
н |
en |
/n/ |
n
|
| О |
о |
o |
/o/ |
o
|
| П |
п |
pe |
/p/ |
p
|
| Р |
р |
er |
/r/ |
r
|
| С |
с |
es |
/s/ |
s
|
| ss |
intervocàlic
|
| Т |
т |
te |
/t/ |
t
|
| У |
у |
u |
/u/ |
u
|
| Ф |
ф |
ef |
/f/ |
f
|
| Х |
х |
kha |
/x/ |
kh
|
| Ц |
ц |
tse |
/t͡s/ |
ts
|
| Ч |
ч |
txe |
/t͡ɕ/ |
tx
|
| Ш |
ш |
xa |
/ʂ/ |
x
|
| ix |
després de vocal, excepte "и" i "ы"
|
| Щ |
щ |
sxa |
/ɕː/ |
sx
|
| Ъ |
ъ |
signe fort |
— |
— |
sense palatalització, usualment no es transcriu; i abans de "е"
|
| Ы |
ы |
i |
/ɨ/ |
i
|
| Ь |
ь |
signe feble |
/◌ʲ/ |
— |
amb palatalització, usualment no es transcriu; i abans de "е" o "о"
|
| Э |
э |
e |
/e/ |
e
|
| Ю |
ю |
iu |
/ju/ |
iu
|
| u |
simplificació després de "и" o "й"
|
| Я |
я |
ia |
/ja/ |
ia
|
| a |
simplificació després de "и" o "й"
|
| Lletres arcaiques, anteriors al 1918
|
| I |
і |
i decimal |
/i/ |
i |
Va ser substituïda per и
|
| Ѳ |
ѳ |
fità |
/θ/ |
f |
Va ser substituïda per ф
|
| Ѣ |
ѣ |
iat |
/je/ |
e/ie |
Va ser substituïda per е i segueix el mateix criteri que aquesta
|
| Ѵ |
ѵ |
íjitsa |
/i/ |
i |
Va ser substituïda (gradualment, abans del 1918) per и
|
Notes
__DTELLIPSISBUTTON__{"threadItem":{"headingLevel":2,"name":"h-","type":"heading","level":0,"id":"h-Notes","replies":[]}}-->
- En molts texts, excloent diccionaris i material didàctic, la lletra “ё” és usada rarament i s'escriu “е”, sense dièresi. Tanmateix, es continua pronunciant i transcrivint com a “ё”.
- No es tenen en compte els emmudiments en certs grups de consonants, es transcriuen totes les lletres.
- No es tenen en compte les reduccions de vocals àtones. En una primera aproximació, es poden llegir sense la neutralització de vocals del català oriental.
Accentuació
__DTELLIPSISBUTTON__{"threadItem":{"headingLevel":2,"name":"h-","type":"heading","level":0,"id":"h-Accentuaci\u00f3","replies":[]}}-->
El rus no utilitza l'accent gràfic, però en els diccionaris i material didàctic se sol indicar la vocal tònica amb un accent tancat. Una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons l'accent, per exemple му́ка (muka, «tortura») i мука́ (mukà, «farina»). La síl·laba tònica és difícil de predir, cal consultar algun diccionari o font que indiqui l'accent.
| ciríl·lic |
А́ |
а́ |
Е́ |
е́ |
И́ |
и́ |
О́ |
о́ |
У́ |
у́ |
Ы́ |
ы́ |
Э́ |
э́ |
Ю́ |
ю́ |
Я́ |
я́
|
| romanització |
À |
à |
Ié |
ié |
Í |
í |
Ó |
ó |
Ú |
ú |
Í |
í |
É |
é |
Iú |
iú |
Ià |
ià
|
En la transcripció se segueixen les normes d'accentuació en català. S'utilitza l'accent tancat, excepte à. La e i la o poden tenir una pronunciació oberta en alguns casos però són majoritàriament tancades i es transcriuen de forma invariable.
En algunes combinacions, les i i u tòniques s'escriuen amb dièresi: Mikhaïl, Barnaül (vegeu la secció "Combinacions vocal + и, у").
La lletra “ё” normalment és tònica, amb transcripció ó/ió, excepte en monosíl·labs, mots compostos i en manlleus rars.
- Pel que respecta a l'accentuació de topònims i antropònims russos es pot consultar un document noruec on es podrà veure on recau l'accent tònic del mot en la columna corresponent a la romanització noruega.
- Eina que afegeix accents en rus
Consulta
__DTELLIPSISBUTTON__{"threadItem":{"headingLevel":2,"name":"h-","type":"heading","level":0,"id":"h-Consulta","replies":[]}}-->
Aquesta és una eina d'ajuda per a consultar transcripcions del rus al català. Per a una correcta transcripció amb accents cal incloure els accents en ciríl·lic. El codi de l'eina és a Mòdul:ru-trans. En cas de comentaris sobre alguna transcripció, els podeu fer a la pàgina de discussió.
Vegeu també
__DTELLIPSISBUTTON__{"threadItem":{"headingLevel":2,"name":"h-","type":"heading","level":0,"id":"h-Vegeu_tamb\u00e9","replies":[]}}-->
Referències
__DTELLIPSISBUTTON__{"threadItem":{"headingLevel":2,"name":"h-","type":"heading","level":0,"id":"h-Refer\u00e8ncies","replies":[]}}-->
