El violoncel d'espatlla, també cello da spalla, és un cello de dimensions reduïdes que es toca tot recolzant-lo sobre l'espatlla contrària a la mà que subjecta el màstil.
Es va dissenyar amb l'objectiu de facilitar-ne l'ús a violinistes, que en general tenen poca experiència en instruments de corda com el violoncel o la viola de gamba, que es toquen en posició vertical fixada entre les cames. També cal mencionar la viola d'espatlla, que se sosté sobre l'espatlla i el pit, i és de dimensions més grans que la viola.
[1]
Possibles usos en la música de Bach
Avui dia és complicat saber la instrumentació exacta d'algunes obres del segle divuit, a causa de la varietat terminològica i no reglamentada que s'utilitzava a l'època. Els termes "violoncello da spalla" i "viola da spalla" apareixen majoritàriament en la literatura teòrica, i no són comuns en les indicacions instrumentals dels compositors. Tot i així, és possible que J. S. Bach i altre compositors es referissin a la viola d'espatlla quan indicaven un "violoncello piccolo" a la instrumentació de les seves obres. Aquest terme apareix a moltes de les cantates de Bach, i les parts corresponents presenten una varietat de claus inusual que podria estar relacionada amb el rang tonal relativament ampli de l'instrument.[2]
La versió de cinc cordes del violoncel d'espatlla podria ser el que Bach va imaginar per interpretar la seva Suite per a Cello No. 6 (que presenta dificultats tècniques evidents en cellos de quatre cordes).
Intèrprets destacats
Vegeu també
Referències
- ↑ Badiarov, Dmitry. Galpin Society Journal. The Violoncello, Viola da Spalla and Viola Pomposa in Theory and Practice. Galpin Society Journal [Consulta: 10 març 2014].
- ↑ «Violoncello piccolo». [Consulta: 13 juliol 2017].
