Violant de Castella

Violant de Castella

Biografia
Sepultura	Monastery of San Francisco ^(en)
Altres
Títol	Infanta de Castella
Família	Anscarici
Cònjuge	Diego López V d'Haro
Fills	Fernando Díaz de Haro, Lope Díaz de Haro
Pares	Alfons X el Savi   i Violant d'Aragó i d'Hongria
Germans	Beatriu de Castella, marquesa de Montferrat Berenguera de Castella Beatriu de Castella i de Guzmán Sanç IV de Castella Pere de Castella, senyor de Ledesma Ferran de la Cerda Joan de Castella, senyor de Valencia de Campos Jaume de Castella, senyor de Cameros Elionor de Castella Constança de Castella Alfonso Fernández el Niño

Escut del Senyoriu de Biscaia.

Violant de Castella (1265 - 1287/1308) fou senyora de Biscaia, filla d'Alfons X de Castella i de Violant d'Aragó. El seu germà Sanç IV la casà amb Diego López V d'Haro, senyor de Biscaia.

Orígens familiars

Filla d'Alfons X el Savi, rei de Lleó i de Castella, i de la seva esposa, la reina Violant d'Aragó i d'Hongria. Per part paterna era neta de Ferran III el Sant, rei de Castella i de Lleó, i de la seva primera esposa, la reina Beatriu de Suàbia. Per part materna era neta de Jaume I el Conqueridor, rei d'Aragó, i de la seva segona esposa, la reina Violant d'Hongria.

Biografia

La infanta Violant de Castella va néixer el 1265.^[1] El 1272 es va acordar i un any després es confirmà el seu matrimoni amb l'infant Teobaldo, fill del rei Enric I de Navarra, establint una aliança entre Alfons X el Savi i el rei navarrès.^[2] El matrimoni entre la infanta Violant de Castella i l'infant Teobaldo no es va arribar a consumar donat que l'infant va morir duran la seva infantesa com a resultat d'una caiguda. Posteriorment, el 1282, va contraure matrimoni amb Diego López V d'Haro, senyor de Biscaia.

Es desconeix la seva data de defunció, encara que va tenir lloc entre el 12 de març de 1287 i el 30 de gener de 1308.

El cos de la infanta va rebre sepultura al Monestir de San Francisco de Burgos, actualment desaparegut. Al mateix monestir va rebre sepultura el seu marit, Diego López V de Haro, senyor de Biscaia.^[3]

Núpcies i descendència

Del seu matrimoni amb Diego López V de Haro van néixer quatre fills:

• Lope Díaz de Haro (1285-1322). Senyor d'Urduña i Balmaseda i Alferes de Ferran IV de Castella, entre febrer de 1310 i maig de 1311. Sense descendència.
• Fernando Díaz de Haro. Señor d'Urduña i Balmaseda a la mort del seu germà. Va contraure matrimoni el 1315 amb María de Portugal i Manuel, filla de l'infant Alfons de Portugal i de la seva esposa Violant Manuel, germana de Joan Manuel de Castella.
• Pedro López de Haro. Va morir durant la infantesa.
• María Díaz de Haro, senyora de Tordehumos († 1320). Va contraure matrimoni amb Juan Núñez II de Lara, senyor de Lara i Albarrasí.

Notes

1. González Jiménez, Manuel. «IV». A: Alfons X el Savi. 1a. Barcelona: Editorial Ariel SA, octubre 2004, p. 126. ISBN 84-344-6758-5. 
2. González Jiménez, Manuel. «IX». A: Alfons X el Savi. 1a. Barcelona: Editorial Ariel SA, octubre 2004, p. 248 i 257. ISBN 84-344-6758-5. 
3. Revue internationale des études basques, Volum 6

Bibliografia

Bibliografia en castellà

• González-Doria, Fernando. Diccionario heráldico y nobiliario de los Reinos de España. 1ª. San Fernando de Henares (Madrid): Ediciones Trigo S. L., 2000. ISBN 84-89787-17-4. 

• González Jiménez, Manuel. Alfonso X el Sabio. 1ª. Barcelona: Editorial Ariel S. A., octubre 2004. ISBN 84-344-6758-5. 

• Ibañez de Segovia Peralta y Mendoza, Gaspar; Marqués de Mondejar. Joachin Ibarra. Memorias historicas del Rei D. Alonso el Sabio i observaciones a su chronica, 1777. 

• De Loaysa, Jofré; García Martínez, Antonio. Academia Alfonso X el Sabio, Colección Biblioteca Murciana de bolsillo Nº 27. Crónicas de los Reyes de Castilla Fernando III, Alfonso X, Sancho IV y Fernando IV (1248-1305). latín y castellano. 2ª, 1982. ISBN 84-00-05017-7. 

• Mariana, Juan de. Imprenta y librería de Gaspar y Roig, editores. Historia General de España. Reedición, 1855. 

• Novia de Salcedo, Pedro. Librería de Delmas e Hijo,. Defensa histórica, legislativa y económica del señorío de Vizcaya y provincias de Alava y Guipúzcoa. Volumen II, 1851. 

• Salvador Martínez, H. Alfonso X el Sabio. 1ª. Madrid: Ediciones Polifemo, 2003. ISBN 9788486547660. 

• Menéndez Pidal de Navascués, Faustino. Instituto Luis de Salazar y Castro. Heráldica medieval española. Volumen I: La Casa Real de Castilla y León. Hidalguía, 1982. ISBN 8400051505. 

• Menezo Otero, Juan José. Reinos y Jefes de Estado desde el 712. 5ª. Madrid: Historia Hispana, 2005. ISBN 84-604-9610-4. 

• Pérez Algar, Félix. Alfonso X el Sabio: Biografía. Madrid: Studium Generalis, 1997. ISBN 84-605-6339-1. 

• Rodríguez García, Francisco. Crónica del Señorío de Vizcaya. 1ª. Editorial Maxtor Librería, 2002. ISBN 84-9761-029-6. 

• Valdeón Baruque, Julio. Alfonso X: la forja de la España moderna. 1ª. Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2003. ISBN 84-8460-277-X. 

• Valdeón Baruque, Julio. Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. Alfonso X el Sabio. 1ª, 1986. ISBN 84-505-3366-X. 

• Ybarra y López-Dóriga, Fernando de, Marqués de Arriluce de Ybarra. Real Academia Sevillana de Buenas Letras. Un largo siglo de amores y desamores en el Alcázar de Sevilla (1248-1368). 1ª, 1997. ISBN 84-8093-016-0. 

• Zurita, Jerónimo. Institución Fernando el Católico. Anales de Aragón. 1ª, 2005. ISBN 84-7820-823-2. 

Enllaços externs

• «Violant de Castella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• «Fitxa genealògica de la infanta Violant de Castella.» (en castellà). Fundació Casa ducal de Medinaceli.