Vila fortificada de Baixàs

Infotaula edifici Vila fortificada de Baixàs
Dades
Tipus	Vila closa
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Altitud	80,7 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Baixàs (Rosselló)
42° 45′ 01″ N, 2° 48′ 34″ E

La Vila fortificada de Baixàs és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic del poble de Baixàs, a la comarca del Rosselló, Catalunya del Nord.

Envoltava la totalitat del poble^[1] vell, amb la cellera primigènia en el seu interior. És un dels recintes fortificats més ben conservats del Rosselló, tant per les portes, torres i muralles, com pel traçat medieval dels seus carrers.

Història

El terme de Baixàs és documentat des del segle ix (843), amb diferents formes: Baxianum, Baxianos, Bexas o Bexans (aquestes dues del 988, i consta com a possessió de Lindoí, vescomte de Narbona, i de la seva muller Arsenda. D'aquests dos, passà a llurs fills Adelinda i Ramon, fins que el 925 Arsenda, ja vídua de Lindoí, i els seus fills Ramon i Benció, vengueren Baixàs a l'església d'Elna, en la persona del bisbe Guadall. Ja fins a la Revolució Francesa Baixàs continuà lligat al capítol de canonges de Santa Eulàlia d'Elna.

La vila fortificada

Baixàs presenta dos recintes murallats, el primer correspon a la cellera primitiva, al voltant de l'església de Sant Esteve (més tard dedicada a Santa Maria), i del seu cementiri adjacent, situada actualment al nord-oest del nucli antic del poble, a partir del qual es construí, ja a la baixa edat mitjana, un segon recinte murat, que abraçava la totalitat de la població existent en aquell moment.

Del primer recinte, que devia tenir^[2] uns 70 de diàmetre, només es conserven alguns fragments a la base sud-oest del campanar de l'església, en els murs de contenció propers al campanar, i en el Portal de Nostra Senyora, amb un doble arc, un d'ells apuntat, i coronat amb merlets. Queden del segon recinte mostres més notables: alguns panys de mur, tres torres circulars d'angle, almenys quatre bestorres i quatre portals: el de Narbona, el de Pàmies, el de Sant Josep i el de Nostra Senyora (possiblement n'hi havia almenys tres més). Aquesta muralla és a uns 130 metres de la primera, en el punt més allunyat d'oest a est, i fa uns 250 metres de longitud de nord a sud. Té una forma poligonal irregular, de set costats.

Galeria d'imatges

• 
  Portal de Sant Josep
• 
  Part de la cellera conservada
• 
  Portal de Nostra Senyora, que separa la cellera antiga de la vila medieval
• 
  Interior del Portal i torre de Narbona

Bibliografia

• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Baixàs». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Ponsich, Pere; Bolòs i Masclans, Jordi. «Baixàs: Vila fortificada de Baixàs». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències

1. «La vila fortificada de Baixàs en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2016-09-18. [Consulta: 3 setembre 2016].
2. Ponsich i Bolòs, 1993.