El vidre romà era un article de predilecció per als romans, que se'n proveïen pel comerç amb els egipcis i fenicis. Però ja des del principi de l'imperi el van fabricar a la metròpoli i fora d'aquesta (a les Gàl·lies i a Hispània, segons diu Plini i sant Isidor), donant-li les mateixes aplicacions que els egipcis i fenicis i perfeccionant les formes dels seus vasos, que resulten més variades i elegants.[1][2] Amb prou feines, es descobreix cap sepultura romana que no contingui fioles o ampolletes de vidre, ja incolor, ja verdós, cobertes d'irisacions per l'acció de la humitat i l'aire. Aquests ampolletes, sempre de formes estretes, solen anomenar-se pels col·leccionistes lacrimatoris i ungüentaris, però servien únicament per a contenir olis o perfums en els sepulcres, no per a dipositar-hi llàgrimes.
Safata de vidre
També van perfeccionar els romans l'art de produir relleus de figures en els gots de vidre per l'addició d'una altra capa d'esmalt o vidre de color diferent, juntament amb el modelatge i cisellat o gravat que s'havia inventat pels egipcis, de manera que la superfície exterior de semblants gots ofereix totes les aparences d'un camafeu de pedra d'ònix de grans dimensions.
Se'ls diu avui gots Murrina falsos, per imitar els veritables. Els atuells més preciosos d'aquesta manera que es conserven estan en el Museu de Nàpols i en el Britànic.
En fi, decoraven els romans els atuells preciosos de vidre amb els procediments que segles més tard es van reproduir a Venècia i es distingeixen amb els noms de reticella (gots reticulats) i millefiori (milflors o gots florits), que resulten de l'addició de barretes i filigranes de vidre ja en la superfície per als reticulats, ja incloses en la massa o en l'espessor de les parets del vas per als milflors. Van produir també les fàbriques romanes vidres per a finestres i claraboies, encara que de petites dimensions, i van fer estatuetes d'aquest material i també imitacions de pedres fines amb gravats.
Referències
↑Fleming, S. J., 1999. Roman Glass; reflections on cultural change. Philadelphia, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology.
↑Stern, E. M., 1999. Roman Glassblowing in a Cultural Context. American Journal of Archaeology 103/3, 441-484.
Allen, D., 1998. Roman Glass in Britain. Princes Risborough, Buckinghamshire, Shire Publications.
Amrein, H.,2001, L'atelier de verriers d'Avenches. L'artisanat du verre au milieu du 1er siècle après J.-C., Cahiers d'archéologie romande 87, Lausanne 2001.
Baxter, M. J., H. E. M. Cool, et al., 2006. Comparing glass compositional analyses. Archaeometry 48/3, 399-414.
Biek, L. and J. Bayley, 1979. Glass and other Vitreous Materials. World Archaeology 11, Early Chemical Technology/1, 1-25.
Brill, R. H., 1999. Chemical Analyses of Early Glasses. New York, Corning Museum of Glass.
Caldera de Castro, M. d. P., 1990. Roman glass in southwest Spain. In Annales du 11e Congres. Amsterdam.
Caron, B., 1993. A Roman Figure-Engraved Glass Bowl. Metropolitan Museum Journal 28, 47-55.
Dussart, O., B. Velde, et al., 2004. Glass from Qal'at Sem'an (Northern Syria): The reworking of glass during the transition from Roman to Islamic compositions. Journal of Glass Studies 46, 67-83.
Evison, V. I., 1990. Red marbled glass, Roman to Carolingian. In Annales du 11e Congres. Amsterdam.
Facchini, G. M., 1990. Roman glass in an excavational context: Angere (VA). In Annales du 11e Congres. Amsterdam.
Fleming, S. J., 1999. Roman Glass; reflections on cultural change. Philadelphia, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology.
Forbes, R. J., 1966. Studies in ancient technology V. Leiden, Brill.
Freestone, I. C., 2005. The provenance of ancient glass through compositional analysis. Materials Issues in Art and Archaeology 7.
Freestone, I. C., 2006. Glass production in Late Antiquity and the Early Islamic period: a geochemical perspective. Geomaterials in Cultural Heritage: Geological Society of London. Special publication 257: 201-216.
Freestone, I. C., M. Ponting, Hughes, M.J., 2002. Origins of Byzantine glass from Maroni Petrera, Cyprus. Archaeometry 44, 257-272.
Grose, D. F., 1991. Early Imperial Roman cast glass: The translucent coloured and colourless fine wares. Roman Glass: two centuries of art and invention. M. Newby and K. Painter. London: Society of Antiquaries of London.
Gudenrath, W., 2006. Enameled Glass Vessels, 1425 BC - 1800: The decorating Process. Journal of Glass Studies 48, 23.
Jackson, C. M., H. E. M. Cool, Wager, E.C.W., 1998. The manufacture of glass in Roman York. Journal of Glass Studies 40, 55-61.
Price, J., 1990. A survey of the Hellenistic and early Roman vessel glass found on the Unexplored Mansion Site at Knossos in Crete. Annales du 11e Congres. Amsterdam.
Rutti, B., 1991. Early Enamelled Glass. In M. Newby and K. Painter (eds.) Roman Glass: two centuries of art and invention. London: Society of Antiquaries of London.
Silvestri, A., G. Molin, et al., 2005. Roman and medieval glass from the Italian area: Bulk characterization and relationships with production technologies. Archaeometry 47/4, 797-816.
Stern, E. M., Roman Mould-blown Glass. Rome, Italy: L'Erma di Bretschneider in association with the Toledo Museum of Art.
Stern, E. M., 1991. Early Exports Beyond the Empire. Roman Glass: two centuries of art and invention. M. Newby and K. Painter. London: Society of Antiquaries of London.
Stern, E. M., 1999. Roman Glassblowing in a Cultural Context. American Journal of Archaeology 103/3, 441-484.
Stern, W. B., 1990. The composition of Roman glass. In: Annales du 11e Congres. Amsterdam.
Velde, B., Year. Observations on the chemical compositions of several types of Gallo-Roman and Frankish glass production. In: 9e Congres International d'Etude Historique du Verre, Nancy, France: Editions du Centre de Publications de L'A.I.H.V.
Whitehouse, D., 1990. Late Roman cameo glass. In: Annales du 11e Congres. Amsterdam.
Whitehouse, D., 1991. Cameo Glass. Roman Glass: two centuries of art and invention. M. Newby and K. Painter. London: Society of Antiquaries of London.(UK)
