Vicent Pascual Granell (Silla, 22 de febrer de 1944) és un mestre, pedagog i escriptor valencià. Cursà la carrera de magisteri i s'inicià en la docència el 1970. Ha tingut una trajectòria clau en el procés d'introducció de la llengua catalana en l'escola valenciana i la seua modernització en els darrers anys del segle xx i inicis del XXI. Ha destacat en l'elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió: Rodet, Penyagolosa, L'Arca, Cèrcol, etc. També és autor del Diccionari Tabarca: valencià-castellà/castellà-valencià (1990) i del Diccionari Tabarca escolar: valencià-castellà/castellà-valencià (2015). Pel que fa a l'educació bilingüe i plurilingüe, és coautor, amb Vicent Sala, del llibre Un model educatiu per a un sistema escolar amb tres llengües (1991), a més ha publicat diversos articles en revistes especialitzades i documents programàtics com ara Un model d'educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià (Escola Valenciana, 2011). Ha estat assessor pedagògic al Servei de Formació de Professorat CEFIRE d'Alzira durant molts anys i de l'Editorial Gregal en els inicis. També ha escrit novel·les juvenils com El guardià de l'anell (1984), L'últim guerrer (1986), L'enigma del medalló (1996), i Els dorments (2014). L'any 2013 ingressà a la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2016 va rebre el premi Socarrat Major.[1][2]
Referències
