Vicent Pallarés i Porcar (Barcelona, 28 de març de 1951) és un escriptor valencià. Amb vuit anys, el 1959 la família torna Suera,[1] el poble d'origen, a la Plana Baixa, comarca en la qual ha desenvolupat la carrera de docent.
Va començar a escriure en castellà, i el 1982 publica El valle incompleto. La seua primera obra en català, La immensa solitud de Geneviève Lelouch, no arribaria fins al 1993.[2] Just aquest debut se saldaria amb el guardó Recull-Francesc Puig i Llensa de narració. El mateix any també s'imposava al Premi Alambor amb L'àngel custodi. Però el gruix de la seua bibliografia arriba en el període comprés entre 1999 i 2004, quan publica diverses novel·les i llibres juvenils, que obtenen guardons com el Vila de Puçol, el Ciutat de València o l'Enric Valor, entre d'altres. El 2011 conclou i publica El magma silenciós, una obra concebuda junt amb el desaparegut Manuel Garcia i Grau. El 2017 és guardonat amb el Premi Andròmina de narrativa per la novel·la Les llàgrimes d'Orfeu. També ha escrit diversos guions audiovisuals, com per al programa de Canal 9 Valencians que fan història.
Bibliografia destacada
- El valle incompleto (1982)
- La immensa solitud de Geneviève Lelouch (1993, Pòrtic)
- L'heretgia amagada (2000, 7 i mig)
- Evasions efímeres (2001, Bromera)
- La mirada de Rebeca (2001, Tabarca)
- El pes mosca (2001, Brosquil)
- Retalls de vellut gris (2002, Brosquil)
- El mapa d'Arístides (2002, Brosquil)
- Les urpes del llop (2002, Bromera)
- L'àngel covard (2004, Bromera)
- El magma silenciós (2011, Onada), junt amb Manuel Garcia i Grau
- Masculí plural (2013, Viena)
- Les llàgrimes d'Orfeu (2018, 3i4)
Premis
Referències
