Via Nova

La Via Nova, també dita Geira i Via XVIII de l'Itinerari d'Antoní, és una via romana de les més ben conservades de la península Ibèrica i amb el major nom

Via Nova
Infotaula de vial urbàVia Nova

Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic romà, via romana, mil·liari, patrimoni cultural i estructura romana Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaCampo do Gerês (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 47′ 12″ N, 8° 09′ 44″ O / 41.786797°N,8.162235°O / 41.786797; -8.162235
Monument nacional de Portugal
Data2013
Identificador69709

La Via Nova, també dita Geira i Via XVIII de l'Itinerari d'Antoní, és una via romana de les més ben conservades de la península Ibèrica i amb el major nombre de mil·liaris (281) romanents, la qual lligava dues importants ciutats del nord-oest de la Ibèrica: Bracara Augusta, actual Braga, a Portugal, antiga capital de la província de la Gal·lècia, i Astúrica Augusta, actual Astorga, a l'estat espanyol, antiga capital del convent asturicense, en un recorregut de 225 milles (uns 318 quilòmetres).[1]

Història

Vies romanes

La via es degué inaugurada a la fi del segle I, al voltant de l'any 80, pel governador Gai Calpetà Ranci Quirinal Valeri Fest, sota Vespasià i el seu fill Tit.[2]

El nom de Via Nova (que es pot llegir en alguns mil·liaris que conserven aquesta inscripció) resulta d'existir una altra via que seguia també de Bracara Augusta cap a Astúrica Augusta, i aquesta via primitiva, amb més milles que la Via Nova/Geira, està catalogada com a Via XVII en l'Itinerari d'Antoní. El traçat, però, era prou diferent entre elles, perquè la Via XVII resseguia la serra del Gerês seguint per Aquae Flaviae (actual Chaves), mentre que la Via Nova, o Geira, passa entre la serra Groga i la serra del Gerês per la Portela de l'Home (750 m).

Una possible explicació per a la construcció d'aquesta segona via romana entre Braga i Astorga i el seu traçat primer (dalt de la Serra) la dona indirectament Domingos Silva, quan descriu les ruïnes trobades dalt de la Vila de Caldelas (Amares) a la muntanya del Castelo, d'una torre de telègraf romà:

« En una banda, a l'oest de la muntanya de S. Pedro, en un estrep cònic sobre la "freguesia" de Portela, hi ha vestigis d'un telègraf: torre quadrada, oberta a la part superior als quatre vents, posts semafòrics, amb la unió dels quals els romans transmetien una ordre de la capital de l'imperi a l'occident peninsular en dos dies i nits, segons Estrabó, amb matraques i foc. »
— Estrabó, [3]

El desenvolupament de la ciutat de Braga i la seua recent promoció a municipi[4] obligaria els romans a lligar-la a Roma per mitjà d'una línia de telegrafia òptica, i a construir una nova carretera com a mitjà suplent de la línia telegràfica en cas de boira.

Siga quina siga la principal motivació de la seua construcció, permeté reforçar la xarxa viària de la regió, va conferir més mobilitat als exèrcits, va permetre un reordenament del territori i possibilità una major activitat minera i transacció de béns, sobretot la circulació de l'or de la Vall de l'Home i de les mines de Las Médulas. Així a partir del segle II, la Via Nova esdevingué una de les carreteres més importants de l'interior de la Gal·lècia, lligant Bracara Augusta, una important ciutat i centre econòmic, a 3 centres de mitjana importància, que eren Forum Gigurrorum, Forum Limicorum i Forum Bibalorum, mercats locals i centres de distribució de mercaderia importada.[5]

Característiques

La Via Nova té un traçat en diagonal que uneix el triangle politicoadministratiu i viari establert per August, amb vèrtexs en les tres ciutats: Bracara Augusta (Braga), Luco August (Lugo) i Astúrica Augusta (Astorga).

La Geira va començar a Bracara Augusta, Largo de São Francisco; Rua dos Chãos; Rua de São Vicente,[6] dirigint-se cap a la riba del riu Cávado, passant per la vessant oriental de Dume i Palmeira, entrant al municipi d'Amares amb el creuament del riu Cávado a Lugar da Ponte a Lago i continuant per les poblacions de Barreiros, Carrazedo, Ferreiros, pujant després per Caires, Paredes Secas i Seramil. En arribar al lloc de Santa Cruz Souto, va entrar al terme municipal de Terras de Bouro i a la vall del riu Homem. En aquest municipi, la carretera està molt ben conservada pel que fa al seu traçat i a les seves restes arqueològiques. A Terras de Bouro discorre per les parròquies de Souto, Balança, Chorense, Vilar, Chamoim, Covide, Campo do Gerês i finalment arriba a Portela do Homem, per després continuar en territori espanyol.[7]

En l'itinerari d'Antoní es citen aquestes etapes (mansions) de la Via Nova:[8]

Mansio Milles romanes entre cadascuna

(1 milla de 1.480 m a 1.850 m)

Poblacions actuals[9]
  1   Bracara Augusta Braga (Portugal)
  2   Salaniana XXI Lloc de Saim Chorense o Lloc del Pontido Chamoim (milla XXII) (Portugal)
  3   Aquis Originis XVIII Lloc del Covelo Baños de Rio Caldo (Lobios, Ourense)
  4   Aquis Querquennis XIV Castro de Rubiás (Ourense)
  5   Geminas XVI Sandiás (Ourense)
  6   Salientibus XIX Xinzo de la Costa, (Ourense)
  7   Praesídio(Praesidium) XVIII Castro de San Martiño prop de San Pedro del Burgo, (Ourense)
  8   Nemetóbriga XIII Abans del pont de Bibei, en el Lloc de la Quintá prop de l'Església de San Sebastián de Piñeiro, (Ourense)
  9   Fòrum (Forum gigurrorum) XIX Pont de la Cigarrosa, entre Petín i A Rúa, (Ourense)
  10   Gemestário XVIII Cabarcos (Lleó)
  11   Castro Bérgido XIII Castro Ventosa Cacabelos (Lleó)
  12   Interâmnio Flavi XX En les rodalies de Bembibre, San Román de Bembibre (Lleó)
  13   Astúrica Augusta XXX Astorga, (Leão)
Via Nova

El projecte de classificació com Patrimoni Mundial de la Humanitat

A Terres de Bouro, les restes arqueològiques són abundants: hi ha més de 150 mil·liaris,[10] que marcaven els quilòmetres del camí i mostraven als viatgers la distància fins a la ciutat més propera. A més dels mil·liaris, és possible albirar rastres de ponts romans (sobre el Ribeiro da Maceira, Ribeira do Forno, Ribeiro de Monção i el Ponte de São Miguel, sobre el Rio Homem), carreteres pavimentades amb marques de rodes, pedreres de les quals s'extreien mil·liaris i blocs de pedra per construir els ponts. També comencen a descobrir-se restes arqueològiques de petits assentaments indígenes o que donaven suport a la construcció de la Via Nova, cosa que demostra la seva importància. Com que aquest camí està molt ben conservat, el Consell Municipal de Terras de Bouro està desenvolupant, juntament amb deu socis més, entre municipis, universitats i regions turístiques, un projecte per recuperar i posar en valor la Via Nova. Es preveu que, després dels treballs de recuperació, s'iniciï el procés de sol·licitud per a la seva designació com a Patrimoni de la Humanitat. Aquest jaciment arqueològic es troba en un dels paisatges europeus més bells (una zona classificada del Parc Nacional de Peneda-Gerês).

Temptativa de recreació de la Taula de Peutinger per Konrad Miller el 1897 amb la Via Nova

Monuments Nacionals

Al municipi de Terras de Bouro (des de la milla XIV (Lugar de Santa Cruz, Souto) fins a la milla XXXIV (Albergaria), una part de la Via Nova (Geira) està classificada com a Monument Nacional des del 2013.[11]

Els Miliaris de Geira (Sèrie Capela), a Libra, estan catalogats com a Monument Nacional des del 1910.[11]

La creu de São João do Campo (Campo do Gerês) està classificada com a Monument Nacional des del 1910. Es troba en un encreuament de carreteres de la localitat i és el resultat de l'ús d'un mil·liari romà erigit durant el regnat de l'emperador Deci (249-251), que marcava la milla XXVII de la Via Nova.[11]

Galeria d'imatges

  • Mapa de la Geira, classificada com a Monument Nacional a Portugal
    Mapa de la Geira, classificada com a Monument Nacional a Portugal
  • Creuer - marc mil·liari del Camp del Gerês
    Creuer - marc mil·liari del Camp del Gerês

Referències

  1. ↑ Parthey, Gustav Friedrich Constantin; Pinder, Moritz Edward. Iternerarium Antonini Avgvsti et Hierosolymitanvm ex libris manvscriptis ediderunt G. Parthey et M. Pinder. Berolini, F. Nicolai, 1848. 
  2. ↑ Inscripció d'un mil·liari de la milha XIV: Imp(eratore) Tito ca[es(are)] di[v]i Vespasian(i) f(ilio) Vespasiano aug(usto) pont(ifice) max(imo) trib(unicia) pot(estate) VIIII imp(eratore) XV p(atre) p(atriae) co(n)s(ule) VIII caes(are) divi Vespasiani [f(ilio) Domitiano] co(n)s(ule) VII via nova facta C(aio) Calpetano Rantio Quirin(ale) Valerio Festo leg(ato) aug(usti) propr(aetore) a Bracara m(ilia) p(assuum) XIV.
     En el temps del cèsar emperador Tit diví Vespasià, fill de Vespasià August, pontífex màxim, tribunícia potestat per nou vegades, emperador per desena vegada, pare de la pàtria, còlsol per la vuitena vegada, i del diví cèsar Vespasià, fill de Domicià, cònsol per setena vegada, es va construir la via nova, quan era legat Gai Calpetà Ranci Quirinal Valeri Fest. De Braga van 14 milles. RODRIGUEZ COLMERO, Antonio; FERRER SIERRA, Santiago; ALVAREZ ASOREY, Rubén D. Miliarios e outras inscricións viarias romanas do noroeste hispánico (conventos Bracarense, Lucence e Asturicence). Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega, 2004, p. 407.
  3. ↑ Domingos M. da Silva, Entre Homem e Cávado, Monografia do concelho de Amares, tome 2 p. 241-242, Amares 1958
  4. ↑ Morais, Rui «De novo sobre a municipalidade de Bracara Augusta no período Flávio». Conimbriga: Revista de Arqueologia, 45, 2006, p. 125–137. DOI: 10.14195/1647-8657_45_8. ISSN: 1647-8657.
  5. ↑ Tranoy, Alain. Diffusion de Boccard. La Galice romaine (en francés), 1981, p. 245. 
  6. ↑ Cf. p. 103 de LEMOS, Francisco de Sande. «Bracara Augusta : A grande plataforma viária do Noroeste da Hispania», in Forum, n.º 31, jan-jun 2002, p. 95-127.
  7. ↑ RODRIGUEZ COLMERO, Antonio; FERRER SIERRA, Santiago; ALVAREZ ASOREY, Rubén D. Miliarios e outras inscricións viarias romanas do noroeste hispánico (conventos Bracarense, Lucence e Asturicence). Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega, 2004, pp 17 e 353.
  8. ↑ Les mansions eren parades amb hostals i instal·lacions per als viatgers del servei postal romà (Cursus publicus).
  9. ↑ RODRIGUEZ COLMERO, Antonio; FERRER SIERRA, Santiago; ALVAREZ ASOREY, Rubén D. Miliarios e outras inscricións viarias romanas do noroeste hispánico (conventos Bracarense, Lucence e Asturicence). Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega, 2004, pp 17 e 353.
  10. ↑ RODRIGUEZ COLMERO, Antonio; FERRER SIERRA, Santiago; ALVAREZ ASOREY, Rubén D. Miliarios e outras inscricións viarias romanas do noroeste hispánico (conventos Bracarense, Lucence e Asturicence). Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega, 2004, pp 17 e 353.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Ficha na base de dados SIPA

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.