El Vescomtat de Bellver és un títol nobiliari, creat el 4 de maig de 1879 pel rei Alfons XII d'Espanya, a favor d'Antonio d'Alòs i López de Haro, tinent-general de l'Exèrcit, vicepresident del Consell Suprem de Guerra i Marina. Era besnet d'Antonio d'Alòs i de Rius, primer marquès d'Alòs qui, al seu torn, era el germà del jurista barceloní José Francisco d'Alòs i de Rius, primer marquès de Puerto Nuevo amb el Vescomtat previ de Bellver.
En efecte, el Vescomtat de Bellver s'havia creat anteriorment, el 9 de gener de 1746, pel rei Felip V com a vescomtat previ del Marquesat de Puerto Nuevo, vescomtat que va quedar suprimit quan es va crear, aquell mateix any, el citat Marquesat.
No obstant això, com s'ha dit, en 1879 el rei Alfons XII va tornar a concedir el Vescomtat de Bellver, aquesta vegada amb caràcter perpetu, a favor de l'esmentat; Antonio d'Alòs i López de Haro, i els seus descendents.