PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Vera Múkhina
Nom original	(ru) Мухина Вера Игнатьевна
Biografia
Naixement	19 juny 1889 (Julià) ; Riga (Letònia)
Mort	6 octubre 1953 (64 anys); Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Formació	Académie Colarossi ; Académie de la Palette ; Académie de la Grande Chaumière
Activitat
Camp de treball	Escultura, disseny de vestuari i moda
Ocupació	escultora, dissenyador tèxtil, dissenyadora de moda, dissenyadora de vestuari, professora lectora
Ocupador	Universitat Estatal Stróganov d'Art i Indústria de Rússia (1926–1927) ; Vkhutemas (1926–1930) ; Imperial Porcelain Factory (en)
Membre de	Society of Russian sculptors (en)
Professors	Konstantin Yuon, Ivan Dudin (en) , Ilià Maixkov, Henri Le Fauconnier i Antoine Bourdelle
Alumnes	Mikhail Filippovich Volodin
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1937) Obrer i Dona del Kolkhoz; (1954) Tchaikovsky Monument (en) ;
Família
Cònjuge	Alexey Zamkov
Premis
	(1952) Premi Stalin, 1r grau; (1951) Premi Stalin, 2n grau; (1946) Premi Stalin, 1r grau; (1943) Premi Stalin, 2n grau; (1942) Treballadora honorífica d'art de la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia; (1941) Premi Stalin, 1r grau; Orde al Mèrit Civil; Artista del Poble de l'URSS; Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945; Orde de la Bandera Roja del Treball; Orde de la Insígnia d'Honor; Medalla del 800è Aniversari de Moscou ;

Vera Ignàtievna Múkhina (rus: Ве́ра Игна́тьевна Му́хина) (Riga, 1 de juliol^[1] de 1889 – Moscou, 6 d'octubre de 1953) va ser una prominent escultora soviètica.

Biografia

Vera Múkhina va néixer a Riga, en el si d'una família de comerciants. Posteriorment es traslladarien a Moscou, on estudià a diverses escoles d'art, incloent la de Konstantín Iuon i Ilià Maixkov. El 1921 viatjà a París, on estudià a l'Académie de la Grande Chaumière i va prendre lliçons d'Emile-Antoine Bourdelle, continuant després per Itàlia per explorar l'art i les escultures del període del Renaixement.

Entre 1915 i 1916 serví com ajudant d'Aleksandra Ekster al Teatre de Cambra d'Aleksandr Taïrov de Moscou. El 1918 es casà amb Alexei Zamkov, un cirurgià militar.

Durant la dècada de 1920, Múkhina es convertí en una de les escultores soviètiques més preeminents, i encara que continuà produint escultura cubista fins al 1922, es convertiria en una de les figures capdavanteres del realisme socialista, tant en estil com en ideologia. Va donar classes a l'Escola de l'Estat entre 1926 i 1927, i despertaria l'atenció internacional el 1937 amb l'escultura Obrer i Dona del Kolkhoz. El treball del seu estudi en monuments oficials i escultura arquitectònica en comissions estatals seguí fins a la seva mort. També experimentà amb vidre, produint diversos busts en vidre. D'acord amb la llegenda, el vas de taula soviètic va ser dissenyat per ella.

Donada la seva influència com a gran artista soviètica, així com a antiga estudiant de l'escultor letó Kārlis Zāle, aconseguí convèncer els oficials soviètics a finals de la dècada dels 40 que l'escultura Monument a la Llibertat de Riga tenia una gran importància artística. Gràcies als seus esforços, el monument no va ser demolit per posar-hi una estàtua de Ióssif Stalin.

El 1953 va escriure el llibre "Pensaments d'una escultora".

Està enterrada al cementiri de Novodévitxi de Moscou. La seva obra actualment no té gaire reconeixement a Moscou.

Honors

Artista del Poble de l'URSS (1943).

Premi Stalin en 5 ocasions (entre 1941 i 1952)

Orde de la Bandera Roja del Treball (1938)

Orde de la Insígnia d'Honor (1945).

Treballs

Dona pagesa (1927), un bronze avui situat a la galeria Tretiakov de Moscou
Fertilitat (1934) i Pa (1939), avui al Parc de l'Amistat de Moscou
3 figures al Teatre d'Hivern de Sotxi (1937)
el grup monumental Volem pau (1950-51). Mukhina va exercir de coordinadora dels escultors, i la figura de la mare és seva.
el monument a Maxim Gorki de Nijni Nóvgorod (1952)
l'estàtua de Piotr Ilitx Txaikovski del conservatori de Moscou
l'escultura Obrer i Dona del Kolkhoz (1937) pel pavelló soviètic a l'Exposició Universal de París.