Vaterländischer Künstlerverein

El Vals de Diabelli, tema de les variacions.

Vaterländischer Künstlerverein és el nom d'un projecte musical col·laboratiu constituït per vuitanta-tres variacions per a piano a partir d'un tema original d'Anton Diabelli. Aquestes variacions van ser compostes per cinquanta-un compositors que vivien a Àustria o hi tenien alguna relació. L'antologia es va publicar en dues parts el 1823 i 1824, i en ella estan incloses les trenta-tres Variacions Diabelli, Op. 120 de Ludwig van Beethoven, així com variacions úniques d'altres cinquanta compositors, com Carl Czerny, Franz Schubert, Johann Nepomuk Hummel, Ignaz Moscheles, Friedrich Kalkbrenner, Franz Liszt i d'altres menys coneguts, com un fill de Wolfgang Amadeus Mozart. Liszt tenia tan sols dotze anys en el moment de la publicació.

Primera part: Beethoven

El conjunt de les trenta-tres Variacions Diabelli, Op. 120 de Ludwig van Beethoven és considerat com una de les obres mestres de la música per a piano, i se situa també per sobre de la resta de composicions del Vaterländischer Künstlerverein; per això sovint s'interpreten i enregistren.^[1][2][3]

Segona part

Entre els compositors d'aquesta segona part hi ha alguns noms que segueixen sent molt coneguts avui dia, però molts altres d'ells han passat a l'oblit. La numeració de les variacions segueix un estricte ordre alfabètic, segons les convencions de la data de publicació de l'obra. La llista és la següent:

Núm.	Compositor	Anys	Compàs (*)	Tonalitat (*)	Tempo (*)	Núm. de compassos[nota 1]	Observacions
Tema	Anton Diabelli	1781-1858	3/4	do M	Vivace	64
1.	Ignaz Assmayer	1790-1862	3/4	do M	Moderato	64
2.	Carl Maria von Bocklet	1801-1881	2/4	do M	Vivace	64	[nota 2]
3.	Leopold Eustachius Czapek	1792-1840	3/8	do M	Vivace molto legato	64	[nota 3]
4.	Carl Czerny	1791-1857	3/4	do M		64
5.	Joseph Czerny	1785-1842	3/4	do M		64	[nota 4]
6.	Moritz Graf von Dietrichstein	1775-1864	3/4	do M	Tempo vivo del Thema	64
7.	Joseph Drechsler	1782-1852	3/4	do M	Adagio– Allegro	167	"Quasi overture" [nota 5]
8.	Emanuel Aloys Förster	1748-1823	3/4	do M	Allegro	294	"Capriccio" [nota 6]
9.	Franz Jakob Freystädtler	1761-1841	9/8	do M			[nota 7]
10.	Johann Gänsbacher	1778-1844	3/4	do M		64	[nota 8]
11.	Joseph Gelinek	1758-1825	3/4	do M	Presto	128	[nota 9]
12.	Anton Halm	1789-1872	3/4	do M	Dolce	64
13.	Joachim Hoffmann	1788-1856	3/4	do M	Vivo	80	"Fugato"
14.	Johann Horzalka	1798-1860[4]	3/4	la♭ M	Adagio	34
15.	Joseph Huglmann	1768-1839	3/4	la♭ M	Allegro	64	[nota 10]
16.	Johann Nepomuk Hummel	1778-1837	3/4	do M		64
17.	Anselm Hüttenbrenner	1794-1868	3/4	do M	Allegro	63	[nota 11]
18.	Friedrich Kalkbrenner	1785-1849	3/4	do M	Allegro non troppo	64	[nota 12]
19.	Friedrich August Kanne	1778-1833	3/4	do M		64
20.	Joseph Kerzkowsky	1791-?	3/4	fa M	Moderato con espressione	64	[nota 13]
21.	Conradin Kreutzer	1780-1849	3/4	do M	Vivace	64
22.	Eduard Baron von Lannoy	1787-1853	3/4	do M		64	[nota 14]
23.	Maximilian Joseph Leidesdorf	1787-1840	3/4	do M		64	[nota 15]
24.	Franz Liszt	1811-1886	2/4	do m	Allegro		[nota 16]
25.	Joseph Mayseder	1789-1863	3/4	do M	Allegro	64	[nota 17]
26.	Ignaz Moscheles	1794-1870	3/4	do M		64
27.	Ignaz Franz Edler von Mosel	1772-1844	3/4	do M		64
28.	Franz Xaver Wolfgang Mozart	1791-1844	3/4	do M	Con fuoco	64	[nota 18]
29.	Joseph Panny	1796-1838	6/8	la m	Allegro con brio	68
30.	Hieronymus Payer	1787-1845	3/4	do M		64
31.	Johann Peter Pixis	1788-1874	3/4	do M		64
32.	Wenzel Plachy	1785-1858	3/4	do M	Con fuoco	64	Organista bohemi.
33.	Gottfried Rieger	1764-1855	3/4	do M	Allegro ma no troppo	64	[nota 19]
34.	Philipp J Riotte	1776-1856	3/4	fa m – fa M	Allegro	92
35.	Franz Roser	1779-1830	6/8	la♭ M		32	[nota 20]
36.	Johann B Schenk	1753-1836	3/4	do M	Moderato	120	"Caprice"
37.	Franz Schoberlechner	1797-1843	3/4	do M		64
38.	Franz Schubert	1797-1828	3/4	do m		64	[nota 21]
39.	Simon Sechter	1788-1867	3/4	do M		64	[nota 22]
40.	«S.RD»	1788-1831	3/4	do M	Allegro	136	"Fuga" [nota 23][5]
41.	Maximilian Stadler	1748-1833	3/4	do M		64	[nota 24]
42.	Joseph von Szalay	1800-1860	3/4	do M		64	[nota 25]
43.	Václav Tomášek	1774-1850	3/4	do M	Tempo giusto	64	[nota 26]
44.	Michael Umlauf	1781-1842	3/4	do M	Presto	64
45.	Bedřich Diviš Weber	1766-1842	3/4	do M	Con fuoco	64	[nota 27]
46.	Franz Weber	1805-1876	3/4	do M	Brillante	64
47.	Carl Angelus von Winkhler	1796-1845	4/4	do M	Allegro con fuoco	64	[nota 28]
48.	Franz Weiss	1778-1830	3/4	do M	64		[nota 29]
49.	Jan August Vitásek	1770-1839	3/4	do M	Un poco moderato	64	[nota 30]
50.	Jan Václav Voříšek	1791-1825	3/4	do M		64	[nota 31]
Coda	Carl Czerny	1791-1857	3/4	Diverses (acaba en do M)	Vivace	199

Notes

1. Número de compassos amb repeticions incloses.
2. Nascut a Praga, íntim amic de Schubert, va rebre recomanacions de Beethoven. Schubert li dedicà la Sonata per a piano núm. 17, D 850.
3. Leopold Eustachius Czapek (o Čapek). De Bohèmia; era amic de Chopin.
4. Sense cap parentiu amb Carl Czerny
5. Adagio (13 compassos) – Allegro (154 compassos)
6. Va morir el novembre de 1823; la seva variació, publicada pòstumament, fou la seva darrera composició. És la més llarga de totes.
7. Alumne de Wolfgang Amadeus Mozart
8. Amic de Carl Maria von Weber i Giacomo Meyerbeer.
9. Joseph Gelinek o "Abbé Gelinek"
10. Joseph Huglmann o Hügelmann
11. Va tenir amistat amb Beethoven i Schubert i va posseir el manuscrit de la Simfonia inacabada de Schubert durant molts anys.
12. Alemany de naixement, va viure a Londres i a París.
13. No se l'ha identificat; es creu que podria ser el violinista polonès Joachim Kaczkowski.
14. Era un aristòcrata i músic afeccionat.
15. Com Diabelli, també era editor de música.
16. Vegeu la Variació sobre un vals de Diabelli, S. 147. Liszt només tenia set anys quan Diabelli va enviar la seva invitació, i en el moment de la publicació només tenia dotze anys. És probable que, a causa de la joventut, Diabelli no l'hagués inclòs entre els seus convidats, però Carl Czerny, llavors professor de Liszt, aconseguí incorporar-lo posteriorment.>
17. Violinista, membre del Schuppanzigh-Quartett. El mateix Paganini va fer elogis com a violinista.
18. Un fill de Wolfgang Amadeus Mozart. Se'l cita en la publicació com a «Wolfgang Amadeus Mozart fils». Encara que va escriure dues variacions, només se'n va publicar una; la segona va aparèixer en edicions posteriors com a Variació 28a.
19. Director d'orquestra a Brno. Va escriure dues variacions: la segona va ser rebutjada al principi però finalment es va incloure en edicions posteriors com a Variació 33a.
20. Franz Roser o Franz de Paula Roser. Era un director teatral.
21. La seva variació està llistada com a D. 718 al catàleg alemany de les obres de Schubert.
22. "Incitatio (or Imitatio) quasi Cànon a 3 voci".
23. Rudolf von Habsburg-Lothringen. Publicat anònimament com a «S.RD», que són les sigles de Serenissimus Rudolfus Dux, un dels títols de Rudolf. Ell era un compositor aficionat, alumne de Beethoven. Beethoven li va dedicar el seu Trio per a piano núm. 7, la seva Sonata Hammerklavier i el seu Concert per a piano núm. 5
24. Compositor austríac, musicòleg i pianista: amic de Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert; completà moltes obres inacabades de Mozart.
25. Joseph von Szalay (o De Szalay). Hi ha notícies d'ell per primera vegada com a pianista precoç amb nou anys; va ser alumne de Förster, Hummel i Antonio Salieri.
26. "Polonaise". Pel que fa al nom, apareix com a «Wenzel Johann Tomaschek»
27. El seu nom apareix com a «Friedrich Dionysius Weber»
28. Compositor aficionat de la ciutat hongaresa de Pest.
29. Violinista, membre del Quartet de corda Ignaz Schuppanzigh
30. El seu nom apareix com a «Johann Nepomuk August Wittasek»
31. El seu nom sembla que era «Johann Hugo Worzischek»

Referències

1. Tovey 1944, p. 124
2. Kinderman, William, Beethoven, Oxford University Press, 1995, p. 211.
3. Schoenberg, Arnold, Structural Functions of Harmony, W. W. Norton & Company, ISBN 0393004783, 9780393004786, 1969, p. 91.
4. Classical-music.com
5. «Paul F. Zweifel». Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: 16 abril 2018].

Fonts

• Eric Blom (ed.), Grove Dictionary of Music and Musicians, 5ª ed. (1954), Vol. VIII, pp. 690–692