Valentí Castanys i Borràs (Barcelona, 7 de juliol del 1898 - 11 de setembre del 1965) fou un dibuixant, humorista i comediògraf barceloní.[1]
Biografia
Va ser la principal figura i impulsor de la revista d'humor esportiu Xut!, nascuda el 1922.[2] Fou col·laborador d'un gran nombre de publicacions d'humor gràfic i informació general: En Patufet, El Senyor Canons, El Be Negre, La Veu de Catalunya, La Rambla, La Ciutat o La Piula. Va assolir una gran popularitat com a humorista radiofònic, conferenciant i escriptor, en crear, per exemple, la popular família Sistachs.
Va ser l'il·lustrador de la novel·la Quo vadis, Sànchez? (1931), de Francesc Trabal, amb qui compartia l'admiració pel cinema i l'humorisme, tal com el mateix Castanys plasmà a Barcelona-Hollywood (1935).[3]
Durant la guerra civil es va refugiar a Donosti, on col·laborà a publicacions falangistes com Flechas y Pelayos, amb el pseudònim As. Després de la guerra col·laborà a Destino ja des de Burgos i al diari esportiu El Mundo Deportivo, que deixà el 1946 per fer un acudit diari a El Correo Catalán a més de crear El Once, amb el que pretengué emular l'èxit del Xut!. L'any 1963 dos monòlegs escrits per ell seran gravats en un disc pel popular actor Joan Capri.[4] Amb el seu humor blanc i costumista, un grafisme net i sense complicacions i un estil de caricatura estilitzada sense massa exageració, fou un dels principals humoristes catalans de la postguerra.[5]
Obra dramàtica
- El partit del diumenge, sainet de costums esportius en tres actes. En col·laboració d'Alfons Roure. Estrenat al Teatre Romea, el 19 de maig de 1925.
- El comte Mitjacana, comèdia en tres actes. Estrenada al Teatre Apol·lo de Barcelona, el 17 d'octubre de 1925.
Llibres
- Barcelona-Hollywood (1935).
- El señor que se mete en todo. Biblioteca Atalaya, 1943. Amb 87 dibuixos de l'autor.
- El Mundo en zapatillas. Edicions Destino, 1958. Col·lecció Ser o no Ser[6]
- La Memòria es diverteix, mig segle de records . Edicions Destino, 1964. Col·lecció El Dofí[7]
- La Família Sistacs. Edicions Destino, 1965. Col·lecció El Dofí[8]
Fons documental a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) conserva en els seus fons 395 dibuixos originals de Valentí Castanys que foren publicats a les pàgines de La Veu de Catalunya, entre l'1 de novembre de 1933 i el 3 de gener de 1936. Aquell 1 de novembre apareix l'anunci, en nota destacada, de la nova col·laboració a La Veu de Catalunya de Valentí Castanys, i en ressalta les seves notables qualitats com a caricaturista.
Aquesta col·lecció, donada a l'AHCB per La Veu de Catalunya l'any 1936, es caracteritza per tractar-se de dibuixos a ploma amb tinta xinesa, de traç net i segur, d'acurada tècnica i format molt similar, on s'hi representen caricaturitzacions inconfusibles dels principals protagonistes de la vida política del país, durant els convulsos anys de la Segona República.[9]
Referències
- ↑ «Valentí Castanys i Borràs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Espinet, Francesc; Tresserras i Gaju, Joan Manuel. La gènesi de la societat de masses a Catalunya, 1888-1939. Univ. Autònoma de Barcelona, 1999, p. 87. ISBN 844901557X.
- ↑ Iribarren, Teresa. Literatura catalana i cinema mut. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012, p. 297. ISBN 978-84-9883-535-9.
- ↑ Biblioteca de Catalunya, La Guerra del 600. Les pastilles. Barcelona, Vergara.[Enllaç no actiu]
- ↑ Capdevila, Jaume «El difícil part de l'Estatut de Núria». Sàpiens [Barcelona], núm. 91, 5-2010, p. 12-13. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Biblioteca de Catalunya, El Mundo en zapatillas[Enllaç no actiu]
- ↑ Biblioteca de Catalunya, La Memòria es diverteix[Enllaç no actiu]
- ↑ Biblioteca de Catalunya, La Família Sistacs[Enllaç no actiu]
- ↑ Barjau, S., Guiral, A., Sendra, E. L'humor gràfic a Barcelona. De "La Flaca" (1868) a la transició democràtica (1975-1978). Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona-EFADOS, 2015 (en premsa)
