En l'evolució del budisme, el buda Vajradhāra va desplaçar gradualment al buda Samantabhadra com a buda primodial (Adi-Buddha). Samantabhadra continua essent el buda primordial de l'escola tibetana Nyingma. Tots dos són metafísicament equivalents. Samantabhadra es representa sense cap atribut; per contra, Vajradhara està sovint adornat i porta molts atributs. Tant Vajradhara com Samantabhadra es representen generalment en unitat yab-yum amb les seves respectives consorts i són budes primordials, que encarnen el buit. Vajradhara se'l representa de color blau fosc, que expressa la quintaessència de la budeïtat i la realització de la il·luminació del Buda històric.[3] Hom creu que el buda Vajradhara és l'essència suprema de tots els budes i que els tantres van ser ensenyats originalment per ell.[4]
Del buda primordial Vajradhara/Samantabhadra es van manifestar els cinc budes de la saviesa:
↑Getty, Alice (1914). The gods of northern Buddhism, their history, iconography, and progressive evolution through the northern Buddhist countries, Oxford: The Clarendon press, pp. 4-6.
