El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac per la boca.
Encara que possiblement es desenvolupà evolutivament com un mecanisme per expulsar del cos verins ingerits, pot aparèixer com a símptoma de moltes malalties no relacionades amb els verins, des de gastritis fins a tumors cerebrals.
De la sensació que algú té just abans de vomitar se'n diu nàusees, que poden precedir el vòmit o bé poden aparèixer aïllades. Existeixen medicaments antiemètics per a la supressió de les sensacions de nàusea i el vòmit.
Centre del vòmit
L'èmesi està controlada pel centre del vòmit en la formació reticular del cerebel. Aquesta pot rebre senyals d'estimulació de diversos orígens, a saber:
En el quart ventricle (al cervell) existeixen uns quimioreceptors que poden accionar-se per substàncies presents a la sang, car estan situats abans de la barrera hematoencefàlica. Aquests quimioreceptors són de diversos tipus: dopamina D₂, serotonina 5-HT₃, opioidesacetilcolina i de substància P. Així doncs són algunes de les substàncies que poden originar l'estimulació d'aquests, originant cada un una via d'activació. Es creu que la substància P està involucrada en totes elles, com a etapa final.[1]
