Väinö Kokkinen (Hollola, Gran Ducat de Finlàndia 1899 - Kouvola, Finlàndia 1967) fou un lluitador finlandès, guanyador de dues medalles olímpiques.
Biografia
Va néixer el 25 de novembre de 1899 a la ciutat de Hollola, població situada a la província de Finlàndia del Sud, que en aquells moments formava part del Gran Ducat de Finlàndia (ducat depenent de l'Imperi Rus) i que avui en dia es troba a Finlàndia.
Va morir el 27 d'agost de 1967 a la seva residència de Kouvola, població situada a la regió de Kymenlaakso.
Carrera esportiva
Va participar, als 28 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 realitzats a Amsterdam (Països Baixos), on va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova de pes mitjà (-75 kg.) de la modalitat de lluita grecoromana. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 a Los Angeles (Estats Units) aconseguí revalidar aquest títol en aquesta mateixa categoria (-79 kg.). En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 a Berlín (Alemanya nazi) finalitzà en quarta posició, aconseguint així un diploma olímpic.[1]
Al llarg de la seva carrera aconseguí guanyar cinc medalles en el Campionat d'Europa de lluita, una d'elles d'or.[1]
Referències
