Ursus rossicus és una espècie extinta de mamífer carnívor de la família dels ossos (Ursidae). Visqué a les regions estepàries del nord d'Euràsia i Sibè
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Ursidae |
| Gènere | Ursus |
| Espècie | Ursus rossicus Aleksei Borissiak, 1930 Ursus rossicus |
Ursus rossicus és una espècie extinta de mamífer carnívor de la família dels ossos (Ursidae). Visqué a les regions estepàries del nord d'Euràsia i Sibèria durant el Plistocè i forma part del complex d'espècies de l'os de les cavernes. El nom específic rossicus significa ‘rus’.
Veresxaguin descobrí les primeres restes de U. rossicus al massís de l'Altai el 1973. Se'n trobaren mandíbules a la pedrera de Batxask, a Krasni Iar (óblast de Tomsk), i la pedrera de Mókhovo; i fragments del crani a Krasni Iar.[1] Es trobaren més restes fòssils de U. rossicus a la famosa cova de Deníssova.[2]
Era com un os de les cavernes petit, amb el crani molt ample, amb forma de cúpula i de pendent pronunciat. Tenia el cos robust, les cuixes llargues, les canyes massives i els peus que miraven cap endins, de manera que la seva estructura esquelètica era semblant a la de l'os bru.[3] Els ossos de les cavernes eren si fa no fa igual de grossos que els ossos actuals més grossos.[4]
Quan se separen per fase ontogenètica, els espècimens dentals de U. rossicus no presenten variacions significatives en microdesgast dental, cosa que fa pensar que la dieta d'aquests ossos restava força constant al llarg de la vida.[5] Els caràcters de microdesgast de les superfícies labials de les dents incisives suggereixen que U. rossicus es nodria de vegetació basta i seca i sovint practicava la rizofàgia.[6]
Les dents dels ossos de les cavernes presenten un desgast més important que les dels ossos moderns, cosa que indica una dieta de materials durs. Tanmateix, no sembla que els tubercles i altres aliments aspres, que causen un desgast dental característic en els ossos bruns moderns, fossin una part considerable de la dieta dels ossos de les cavernes, segons l'anàlisi del microdesgast dental.[7]
Els caràcters morfològics de l'aparell mastegador de les cavernes, incloent-hi la pèrdua de les premolars, fa temps que es consideren un senyal que la seva dieta era més herbívora que la de l'os bru europeu. De fet, hom ha deduït que tenia una dieta estrictament vegetariana basant-se en la morfologia dental. Els resultats de l'estudi dels isòtops estables en els ossos d'ossos de les cavernes apunten a una dieta fonamentalment vegetariana amb nivells baixos de nitrogen 15 i carboni 13,[8] que s'acumulen a un ritme superior en els animals carnívors que en els herbívors.
Els ossos de les cavernes de l'últim període glacial mancaven de les dues o tres premolars que solen tenir els altres ossos, cosa que compensaven amb una última molar extremament allargada i dotada de cúspides addicionals.[9]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.