El novembre de 1977, després d'una tumultuosa assemblea, els dirigents Zamanillo i Velo de Antelo van encapçalar una escissió que va abandonar el partit amb motiu de la permanència a Alianza Popular, a la qual pertanyia des de la seva constitució en 1976. La UNE, dirigida per Fernández de la Mora i Miguel Fagoaga com a secretari general, va abandonar Aliança Popular al novembre de 1978 pel seu suport a la Constitució espanyola de 1978. Poc després va formar al costat del grup dirigit per Federico Silva Muñoz la coalició Dreta Democràtica Espanyola[3][3][4] que acabà per transformar-se en partit en desembre de 1979.
Va ser el partit que van triar per iniciar-se en política Mariano Rajoy o Loyola de Palacio, que exercia de secretària del partit. Va ser un dels partits que va donar origen a Aliança Popular el 1976 i va desaparèixer oficialment al maig de 1977 quan s'hi integrà.
↑ 3,03,1Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España : del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Editorial CSIC - CSIC Press, 1994, p. 333. ISBN 978-8-40007-442-5.
↑Penella, Manuel. Los orígenes y la evolución del Partido Popular: 1973-1982. Caja Duero, 2005, p. 1322.
