Unitat de control de motor

ECU Delco utilitzada en vehicles General Motors construïts el 1996

Una unitat de control del motor (ECU), també anomenada mòdul de control del motor (ECM),[1] és un dispositiu que controla diversos subsistemes d'un motor de combustió interna. Els sistemes que normalment controla una ECU inclouen els sistemes d'injecció de combustible i d'encesa.

Les primeres ECU (utilitzades pels motors d'avió a finals de la dècada de 1930) eren unitats mecànicohidràuliques; tanmateix, la majoria de les ECU del segle XXI funcionen amb electrònica digital.

Secció de la unitat de control del motor de l'eix davanter d'un Audi E-Tron Quattro al Mondial de l'Automobile de Paris 2018

Funcions

Les funcions principals de la ECU solen ser:

Els sensors que utilitza la ECU inclouen:[2]

  • sensor de posició del pedal de l'accelerador
  • sensor de posició de l'arbre de lleves
  • sensor de temperatura del refrigerant
  • sensor de posició del cigonyal
  • sensors de detonació
  • sensor de pressió del col·lector d'entrada (sensor MAP)
  • temperatura de l'aire d'admissió
  • sensor de cabal màssic d'aire d'admissió (sensor MAF)
  • sensor d'oxigen (lambda)
  • sensor de posició de l'accelerador
  • sensor de velocitat de les rodes
Vista interior d'una unitat de control del motor d'un Golf III TDI. A l'esquerra hi ha la regleta de connectors, just al costat els semiconductors de potència muntats al dissipador de calor. La pressió de sobrealimentació del turbocompressor es mesura a través del tub i el sensor MAP. El component negre que hi ha sota el xip Siemens és el sensor d'altitud o sensor de pressió absoluta. Els dos xips de la part inferior dreta de la imatge contenen el mapa del motor.

Sistemes primerencs

Un dels primers intents d'utilitzar un dispositiu unificat i automatitzat per gestionar múltiples funcions de control del motor simultàniament va ser creat per BMW el 1939, el sistema Kommandogerät utilitzat pel motor radial BMW 801 de 14 cilindres que impulsava l'avió de combat Focke-Wulf Fw 190 V5.[3] Aquest dispositiu va substituir els sis controls utilitzats per iniciar una acceleració forta amb un sol control, però el sistema podia causar problemes de sobrecàrrega i parada.

Ús en vehicles de motor

A principis dels anys setanta, l'indústria electrònica japonesa va començar a produir circuits integrats i microcontroladors utilitzats per controlar motors.[4] El sistema Ford EEC (Electronic Engine Control), que utilitzava el microprocessador Toshiba TLCS-12, va entrar en producció massiva el 1975.[5]

El primer sistema de gestió del motor Bosch va ser el Motronic 1.0, que es va introduir al BMW Sèrie 7 (E23) de 1979[6] Aquest sistema es basava en el sistema d'injecció de combustible Bosch Jetronic existent, al qual es va afegir el control del sistema d'encesa.[7]

El 1981, diversos motors Chevrolet i Buick van utilitzar una ECU de Delco Electronics per controlar el seu sistema de combustible (un carburador de circuit tancat) i el sistema d'encesa.[8] El 1988, Delco Electronics era el principal productor de sistemes de gestió de motors, produint més de 28.000 ECU per dia.[9]

Referències

  1. ↑ «How an Automotive Computer Works» (en anglès). www.2carpros.com. [Consulta: 14 maig 2023].
  2. ↑ «Toyota Prius - Engine Control Systems» (en anglès). www.autoshop101.com. [Consulta: 14 maig 2023].
  3. ↑ Gunston, Bill. World Encyclopedia of Aero Engines (en anglès). Cambridge: Patrick Stephens Limited, 1989, p. 26. ISBN 978-1-85260-163-8. 
  4. ↑ «Trends in the Semiconductor Industry: 1970s» (en anglès). Semiconductor History Museum of Japan. [Consulta: 27 juny 2019].
  5. ↑ «1973: 12-bit engine-control microprocessor (Toshiba)» (en anglès). Semiconductor History Museum of Japan. [Consulta: 27 juny 2019].
  6. ↑ «25 years of Bosch Motronic: Think tank under the bonnet» (en anglès). www.bosch.com. Arxivat de l'original el 23 juny 2006.
  7. ↑ Probst, C. Bosch Fuel Injection and Engine Management (en anglès). Robert Bentley, Incorporated, 27 novembre 1989. ISBN 978-0-8376-0300-1. 
  8. ↑ «GM Emission Control Project Center - I Was There» (en anglès). www.gmheritagecenter.com. Arxivat de l'original el 3 juliol 2017.
  9. ↑ Delco Electronics Electron Magazine, The Atwood Legacy, Spring '89, page 25

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.