El riu naix a l'Aragó amb el nom de Guadalaviar, que prové de l'àrab wadi al-abyad 'riu blanc'. A la ciutat de Terol conflueix amb el riu Alfambra, i muda de nom per anomenar-se Túria. Al seu pas pel Racó d'Ademús i la comarca de Serrans rep el nom de Río Blanco, una antiga traducció de l'àrab Guadalaviar. En entrar dins l'Horta torna a cobrar el nom de Túria, amb el qual desemboca.
El topònim és clarament preromà, i probablement ibèric, però no sembla possible postular-ne cap etimologia.[6] Amb l'ocupació musulmana de la Península, els musulmans batejaren el riu com a Wari al-Abyad, però aquest nom només degué quallar a la part alta del curs del riu, on s'adaptà com a Guadalaviar, de manera que es preservà l'antic nom a la part baixa, mentre que al seu curs mitjà hom feu un calc de l'àrab, tot resultant-ne Río Blanco.
Hidrografia
És un típic riu mediterrani, amb variacions importants de cabal al llarg de l'any. Pren l'aigua majorment de torrents i rambles creats per desgelades a la zona del naixement i per les fortes tempestes produïdes a la conca. El seu cabal és escàs i irregular (14 m³/s a Vilamarxant); això no obstant, les seues aigües reguen el Camp de Túria i l'Horta de València. El 1957es va desbordar (gran riuada de València) amb un cabal de 3.700 m³/s. Causà moltes destrosses i pèrdues humanes a la ciutat de València i, com a conseqüència, se'n va desviar el curs pel sud de la ciutat ampliant la seua capacitat a 5.000 m³/s. Riu amunt, als Serrans, es construí un embassament anomenat "del Generalísimo" amb la mà d'obra dels presos republicans de la Guerra Civil espanyola. Avui en dia, el coneixem com embassament de Benaixeve.
El curs fluvial presenta dos grans trams: un primer tram aniria des del naixement fins a Xulella, amb caràcter muntanyenc, i a on desemboquen quasi tots els seus tributaris; és també la part que menys profit trau del riu, encara reduït, però sobretot inaccessible en bona part del seu recorregut. Des de Xestalgar comença a eixamplar-se la seua vall, per la qual cosa, podríem distingir un segon tram entre Xestalgar i la costa, on el riu discorre més pla i, en conseqüència, s'aprofita per al regadiu dels cítrics.
El naixement del riu és a la Muela de San Juan, als monts Universals de l'Aragó.[7] Les seues aigües provenen de la serra de Tremedal i la serra de Jabalón. A Tramacastilla, recull les aigües del riu Garganta.
Passa pel poble turístic d'Albarrasí fins a Terol. Al pas del riu per les serres d'Albarrasí es cria una truita autòctona. A Terol, rep les aigües de l'Alfambra, un dels seus principals tributaris. Si riu amunt se'n diu Guadalaviar, a partir d'aquesta ciutat s'anomena Túria o río Blanco. A Villel, hi conflueixen el Túria i el Camarena abans d'eixir d'Aragó.
Als Serrans, l'orografia és molt accidentada i fa difícil l'aprofitament del riu. Tanmateix, és ací que trobem l'embassament de Benaixeve i el canal de Túria (abans canal del Generalísimo), que és destinat al reg dels camps de Llíria, Casinos i Bétera. A l'alçada de Xulella, el riu es troba amb els afluents torrencials Sot i Xera, i forma l'embassament de Loriguilla i, més avall, un congost impressionant.
A partir de Xestalgar, abasteix el regadiu de més de 12.000 ha a les comarques del Camp de Túria i l'Horta. A l'altura de Llíria, rep les aigües de la rambla Castellarda.