El turac violaci[1][2] (Musophaga violacea / Tauraco violaceus) és una espècie d'ocell de la família dels musofàgids (Musophagidae)[3
| Musophaga violacea | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Dades | |
| Cries | 1,4 |
| Incubació de l'ou | 25 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Musophagiformes |
| Família | Musophagidae |
| Gènere | Musophaga |
| Espècie | Musophaga violacea Isert, 1788 Musophaga violacea |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Tauraco violaceus
|
El turac violaci[1][2] (Musophaga violacea / Tauraco violaceus) és una espècie d'ocell de la família dels musofàgids (Musophagidae)[3] boscos principalment a l'Àfrica occidental, des del Senegal i Gàmbia cap a l'est fins a la República Centreafricana.[4]
Aquests són ocells inconfusibles, és un turac gros, un grup d'otidimorfs africans. Tímid i sovint discret a les copes dels arbres. Fa aproximadament 48 cm de llarg, incloent-hi la cua llarga i el bec de 4 cm. La longitud d'ala és de 21 cm[5] i pesen aproximadament 360 g. El plomatge en general és de color violeta, excepte pel front groc, la corona castanya i les cobertores auriculars blanques; el bec és gruixut i vermell. En vol, les plomes de vol primàries carmesí del turac violaci contrasten amb el plomatge violeta. El color vermell de les ales és típic dels turacs.[4]
És resident de l'Àfrica Occidental i té una distribució extremadament àmplia des del Senegal fins a Nigèria, amb poblacions aïllades al Txad i la República Centreafricana. Es troba en sabanes tropicals, aiguamolls, boscos i selves.[4]
La dieta consisteix principalment en fruita, i són força aficionats a les figues, però també mengen fulles, brots, flors, insectes, caragols i llimacs.
S'ha observat un comportament de cria cooperativa en captivitat en aquesta espècie. Es reprodueixen principalment durant l'estació de pluges, però el moment varia d'un lloc a un altre. La cria comença al voltant de l'abril al Senegal i Gàmbia, mentre que a Nigèria té lloc entre juny i octubre.[4] La femella pon dos ous en un niu de plataforma d'arbre fràgil. Tant el mascle com la femella s'ocupen dels ous i les cries.[6]
Els turacs són ocells socials, que viatgen en estols d'uns deu a dotze individus. No són bons voladors, prefereixen saltar per les branques. Quan se senten amenaçats, poden córrer ràpidament pels arbres.[4] El turac violaci té un fort crit de "curuu-curuu-curuu".[6]
Aquesta espècie és localment comuna, però és vulnerable a la captura per al comerç d'animals de companyia a Guinea, Sierra Leone, Libèria i Ghana.[4]
L'espècie va ser descrita científicament pel naturalista alemany Paul Erdmann Isert el 1788.[7]
Importants autoritats taxonòmiques,[8][9][10] basant-se en les investigacions de Veron & Winney (2000)[11] i Dickinson & Christidis (2013),[12] van desplaçar les dues espècies al gènere Tauraco (tauraco rossae i t. violaceus). Tanmateix, les últimes investigacions basades en estudis de la seqüència mitocondrial i de l'ADN[13] fan que HBW / Birds of the World les mantingui en Musophaga:[14]
No es coneixen subespècies.[8]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.