Els trastorns del moviment són síndromes clíniques amb un excés de moviment o una escassetat de moviments voluntaris i involuntaris, no relacionats amb la debilitat o l'espasticitat.[1] Els trastorns del moviment són sinònims de malalties dels ganglis basals o malalties extrapiramidals.[2]
Els trastorns del moviment es divideixen convencionalment en dues grans categories: hipercinètics i hipocinètics:
- Els trastorns del moviment hipercinètic es refereixen a la discinèsia o moviments involuntaris excessius, sovint repetitius, que interfereixen en el flux normal de l'activitat motora.
- Els trastorns del moviment hipocinètic es refereixen a l'acinèsia (manca de moviment), hipocinèsia (reducció de l'amplitud dels moviments), bradicinèsia (moviment lent) i rigidesa.
En els trastorns del moviment primari, el moviment anormal és la manifestació principal del trastorn. En els trastorns del moviment secundari, el moviment anormal és una manifestació d'un altre trastorn sistèmic o neurològic.[3]
Classificació
Referències
- ↑ Fahn, Stanley; Jankovic, Joseph; Hallett, Mark. Principles and Practice of Movement Disorders (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2011-08-09. ISBN 978-1437737707.
- ↑ Bradley, Walter George. Neurology in Clinical Practice: Principles of diagnosis and management (en anglès). Taylor & Francis, 2004. ISBN 9789997625885.
- ↑ Flemming, Kelly; Jones, Lyell. Mayo Clinic Neurology Board Review: Clinical Neurology for Initial Certification and MOC (en anglès). Oxford University Press, 2015-06-15. ISBN 9780190244934.
- ↑ Singer, Harvey S.; Mink, Jonathan; Gilbert, Donald L. [et al.].. Movement Disorders in Childhood (en anglès). Academic Press, 2015-10-27. ISBN 9780124115804.