La traducció a la vista té dues funcions principals: la comunicativa i la instrumental. En el primer cas, es caracteritza per haver d'interpretar oralment a la llengua meta directament d'un text escrit en una llengua de partida amb la presència d'un oient. És a dir, s'espera una comprensió del text.
En canvi, en el segon cas, la traducció a la vista pot tenir una funció instrumental: l'aprenentatge d'una llengua estrangera. D'aquesta manera es treballa la reformulació i és un exercici d'iniciació a la interpretació simultània. És, doncs, un tipus d'interpretació que té finalitats pedagògiques i amb un ús molt estès dins aquest àmbit.
Modalitats
Dins la traducció a la vista existeixen diverses modalitats que varien segons el grau de preparació. La traducció a primera vista es dona quan l'intèrpret ha d'interpretar sense haver vist mai abans el text, seguidament hi ha la traducció a la vista preparada en què l'intèrpret ha tingut accés al text abans d'haver-lo d'interpretar i se l'ha pogut preparar. També existeix la traducció a la vista consecutiva. És a dir, l'intèrpret es llegeix en silenci el text en llengua de partida i tot seguit l'interpreta a la llengua d'arribada. La traducció a la vista en interpretació consecutiva té lloc quan l'orador llegeix un text i seguidament l'intèrpret en fa una reformulació no lineal. Finalment, existeix la traducció a la vista simultània quan els intèrprets tenien una còpia en paper a la cabina i la van interpretant simultàniament a mesura que l'orador llegeix en veu alta.[3]
↑Ugrte i Ballester, Xus. La pràctica de la interpretació anglès català. Vic: Eumo Editorial, 2010. ISBN 978-84-9766-315-1.
↑Hurtado Albir, Amparo. Traducción y traductología. Introducción a la traductología. Madrid: Ediciones Cátedra (Grupo Anaya), 2001, p. 82. ISBN 84-376-1941-6.