Tot va bé (títol original en francès:Tout va bien) és una pel·lícula francesa de Jean-Luc Godard, estrenada el 1972, que explica una vaga en una fàbrica, amb piquets i segrest de l'amo. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
La pel·lícula comença amb una breu presentació del que es necessita per produir una pel·lícula: una mà que signi els xecs per a pagar els mitjans, els actors, el guió, etc; a continuació es presenten els personatges principals, una parella en crisi d'identitat: ell, el director no creu que hagi d'haver un més gran compromís polític, ni com a persona o com a artista, tira d'un treball de publicitat de dubtosa qualitat; ella, Suzanne Dewaere, arriba a París com a corresponsal de l'emissora nord-americana a l'època del Maig del 1968, i es queda a França com a periodista, i escriu un reportatge sense compromís polític.
Els dos es troben malgrat un conflicte sindical; junts a la fàbrica d'aliments "Salumi" es tanquen a l'oficina amb el director, que havien d'entrevistar, l'italià Marc Guidotti, segrestat per alguns treballadors descontents. El director li diu al periodista, dirigint-se a la càmera, el seu punt de vista sobre la millora de les condicions de treball i els salaris deguts al progrés tècnic i social.
Els militants del sindicat UGT s'oposen a l'acció de força dels treballadors. Un cop més el delegat sindical parla directament a l'espectador, mirant a la càmera, per afirmar que les accions de les forces d'una minoria de treballadors extremistes són contraproduents per a la disputa. Tracten de fer sortir dels periodistes de l'habitació, però Guidotti intenta escapar, llavors els treballadors els tornen a tancar de nou.
Durant la nit, Suzanne tracta d'escoltar la història de les treballadores, que a més de patir l'explotació del cap, també pateixen les provocacions de col·legues i supervisors.
Toca als esquerranosos que han segrestat al director explicar-ho a la càmera, i són històries de l'explotació i baixos salaris. Finalment els ostatges són alliberats, els treballadors demanen disculpes a Suzanne i el seu marit, que accepten parlar amb ells. Per entendre el que significa treballar en una fàbrica, proven de fer salami amb ells.
Tothom torna al seu treball. L'article que Suzanne escriu sobre l'ocupació és rebutjat pels editors. Ell torna als seus anuncis, però també comença a reflexionar sobre tot el que ha succeït a partir dels anys 1960, i posa en dubte el seu feble compromís polític. També tenen problemes de parella.[2]
Repartiment
Premis i nominacions
Premis
Referències
Enllaços externs
|
---|
Llargmetratges |
- Al final de l'escapada (1960)
- Le Petit Soldat (1960)
- Une femme est une femme (1961)
- Viure la seva vida (1962)
- Les Carabiniers (1963)
- Le Mépris (1963)
- Banda a part (1964)
- Une femme mariée (1964)
- Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution (1965)
- Pierrot el boig (1965)
- Masculí, femení (1966)
- Made in USA (1966)
- Dues o tres coses que sé d'ella (1967)
- La Chinoise (1967)
- Week-end (1967)
- Le Gai Savoir (1968)
- Un film comme les autres (1968)
- One + One (1968)
- British Sounds (1969, amb Jean-Henri Roger)
- Pravda (1969, amb Jean-Henri Roger)
- Le Vent d'est (1969, amb Jean-Pierre Gorin)
- Vladimir et Rosa (1970, amb Jean-Pierre Gorin)
- Luttes en Italie (1971, amb Jean-Pierre Gorin)
- Tot va bé (1972, amb Jean-Pierre Gorin)
- Lettre à Jane (1972, amb Jean-Pierre Gorin)
- Numéro deux (1975, amb Anne-Marie Miéville)
- Ici et ailleurs (1976, amb Anne-Marie Miéville)
- Six fois deux / Sur et sous la communication (1976, sèrie de pel·lícules amb Anne-Marie Miéville)
- Comment ça va (1976, amb Anne-Marie Miéville)
- Sauve qui peut (la vie) (1980)
- Passion (1982)
- Prénom Carmen (1983)
- Et saludo, Maria (1985)
- Détective (1985)
- Grandeur et décadence d'un petit commerce de cinéma (1986)
- Soigne ta droite (1987)
- King Lear (1987)
- Histoire(s) du cinéma (1988-1998)
- Nouvelle Vague (1990)
- Allemagne année 90 neuf zéro (1991)
- Hélas pour moi (1993)
- Les enfants jouent à la Russie (1993)
- JLG/JLG, autoportrait de décembre (1995)
- Deux fois cinquante ans de cinéma français (1995, amb Anne-Marie Miéville)
- For Ever Mozart (1996)
- The Old Place (1998, amb Anne-Marie Miéville)
- Éloge de l'amour (2001)
- Notre musique (2004)
- Film Socialisme (2010)
- Adieu au langage (2014)
- Le Livre d'image (2018)
| |
---|
Curts i segments |
- Opération Béton (1955)
- Une femme coquette (1956)
- Une histoire d'eau (1958, amb François Truffaut)
- Tous les garçons s'appellent Patrick (1959)
- Charlotte et son jules (1961)
- Les Sept Péchés capitaux (segment La Paresse, 1962)
- Rogopag (segment Le Nouveau Monde, 1963)
- Les Plus Belles Escroqueries du monde (segment Le Grand Escroc, 1964)
- Paris vu par… (segment Montparnasse et Levallois, 1965)
- Le Plus vieux métier du monde (segment Anticipation, ou l'Amour en l'an 2000, 1967)
- Loin du Vietnam (segment Caméra-œil, 1967)
- Cinétract (1968)
- Amore e rabbia (segment L'amore, 1969)
- Lettre à Freddy Buache(1982)
- Un sketch (segment Armide, 1987)
- Puissance de la parole (1988)
- Je vous salue, Sarajevo (1993)
- Les Français vus par les Français (segment Le Dernier Mot, 1993)
- Ten Minutes Older (segment Dans le noir du temps, 2002)
- Liberté et Patrie (2002)
- Prière pour refusniks (2004)
- Les Ponts de Sarajevo (2014)
- 3x3D (segment Les Trois Désastres, 2014)
|
---|
Relacionats | |
---|