Tort (acció incorrecta)

En documents antics, un tort era una acció incorrecta. Quan afectava a una altra persona, física o jurídica, aquesta es considerava perjudicada i, eventualment, podia reclamar reparació del dany. En sentit tradicional "fer un tort" a algú era gairebé equivalent a agreujar-lo, fer-li un greuge.

En àmbits legals anglosaxons és plenament vigent la “Tort Law”, derivada de l'accepció antiga i tradicional del terme.

Vorera ocupada per obres. Exemple d'una acció incorrecta que pot provocar danys i perjudicis.

Documents catalans i altres

El sentit tradicional del terme "tort" es pot comprovar en documents molt diversos. Des de temps antics fins a l'actualitat. Alguns exemples poden consultar-se a continuació.

• 1258. Revolta a Montpeller contra Jaume el Conqueridor. Explicada per Ramon Muntaner.^[1]
• 1285. Tractat de pau i comerç entre Pere el Gran i el soldà de Tunísia Abú Haps (personatge no identificat)^[2][3]
• 1344. Pere el Cerimoniós.^[4]
• 1350. Deutes, torts i injúries reconeguts per Sibil·la Amat de Cardona, vídua del comte Ramon Roger II de Pallars Sobirà.^[5]

• 1364. Procés de Bernat II de Cabrera.^[6]
• 1413. Carta de Ferran I d'Aragó.^[7]
• 1430. Ausiàs March.
  • Llir entre Cards.^[8]
  • "Ab tort é dret mon cor d' amor se clama".^[9]
  • Testament.^[10]
• 1615. Miguel de Cervantes Saavedra, en el El Quixot escrigué: "... Y quiero que sepa vuestra reverencia que yo soy un caballero de la Mancha, llamado don Quijote, y es mi oficio y ejercicio andar por el mundo enderezando tuertos y desfaciendo agravios...".^[11]
• 1855. Antoni Maria Claret. Catecisme de la doctrina cristiana.^[12]
• 1988. "... era un home formal, honest i seriós que no els faria mai cap tort..."^[13]

Frases fetes

• "A tort i a dret". Val tant com: "amb raó o sense" (literalment seria: "sense tenir raó o tenint raó" o "injustament o justament").^[14]
• "Adreçar un tort".^[15]

La "Tort Law" anglosaxona

En el sistema jurídic anglosaxó (Common Law), el terme anglès tort indica qualsevol acció o omissió no delictiva que provoqui efectes perjudicials a tercers. La persona autora d'un tort pot ser física (una persona particular) o jurídica (una societat, una entitat) i s'anomena tortfeasor en anglès. També la persona perjudicada pot ser física o jurídica.^[16][17]

• El torfeasor o autor del dany ha de tenir la capacitat legal de responsabilitat sobre el fet (o la falta) en qüestió (ha de ser una persona adulta i amb plenes facultats).^[18][19]
• El dany es denomina, en anglès: injury, loss o harm.^[20]

Referències

1. Ramón Muntaner. Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume primer rey Darago, de Mallorques e de Valencia ... e de molts de sos descendents. en casa de la viuda de Ioan Mey Flandro, 1558, p. 192–. 
2. Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona .... En la Imprenta de Sancha, 1792, p. 10–. 
3. Alexandre Miltitz. Manuel des consuls. A. Asher, 1838, p. 275–. 
4. Pere Iii El Cerimoniós. Crònica. Editorial Minimal, 17 novembre 2014, p. 103–. ISBN 978-84-16196-87-6. 
5. Universidad de Barcelona. Departamento de Historia Medieval. Acta historica et archaeologica mediaevalia 14-15. Edicions Universitat Barcelona, octubre 1994, p. 185–. ISBN 978-84-475-0454-1. 
6. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1847, p. 130–. 
7. Archivo de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón y publicados de Real Órden por Próspero de Bofarrull y Mascaró. En el Establecimiento Litográfico y Tipográfico de José Eusebio Monfort, 1847, p. 1–. 
8. Ausiàs March. Les Obres del valeros caualler y elegantissim poeta Ausias March: ara nouament ab molta diligencia reuistes y ordenades, y de molts cants aumentades. en casa de Claude Bornat, 1560, p. 8–. 
9. Ausias March, obras de aquest poéta: publicadas, tenint al devant las edicions de 1543, 1545, 1555 y 1560. E. Ferrando Roca, 1864, p. 46–. 
10. Ferran Garcia-Oliver. Ausias Marc. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 293–. ISBN 978-84-370-8475-6. 
11. Miguel de Cervantes Saavedra. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Editorial "Saturnino Calleja", 1876, p. 105–. 
12. Antoni Maria Claret. Catecisme de la doctrina cristiana: explicat y adaptat á la capacitat dels noys y noyas y adornat ab mòltas estampas. Llibr. Religiosa, 1855, p. 389–. 
13. Miquel Guinart. Memòries d'un militant catalanista. L'Abadia de Montserrat, 1988, p. 64–. ISBN 978-84-7202-913-2. 
14. «LOCUCIONS I FRASES FETES.Universitat Politècnica de València.». Arxivat de l'original el 2018-01-28. [Consulta: 5 febrer 2018].
15. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. IV i últim): Llibres XVI-XX. Fundació Bernat Metge, 1931, p. 25–. ISBN 978-84-7225-901-0. 
16. S.P. Singh. Law of tort: Including Compensation Under the Consumer Protection Act. Universal Law Publishing, p. 6–. ISBN 978-81-7534-943-8. 
17. Christine Rossini. English As a Legal Language. Martinus Nijhoff Publishers, 18 setembre 1998, p. 24–. ISBN 90-411-9680-3. 
18. Assembly Bill, 1975, p. 436–. 
19. Gert Brüggemeier. Modernising Civil Liability Law in Europe, China, Brazil and Russia: Texts and Commentaries. Cambridge University Press, 19 maig 2011, p. 168–. ISBN 978-1-139-49762-6. 
20. Arthur Best; David W. Barnes Basic Tort Law: Cases, Statutes, and Problems. Aspen Publishers Online, 2007, p. 275–. ISBN 978-0-7355-6315-5.