Al cim del turó s'alcen dues torres atalussades de planta quadrada disposades de forma asimètrica. La de ponent té totes quatre parets orientades seguint els punts cardinals de 6,05 x 6,05 m i 90 cm de gruix màxim. És de tres plantes, d'uns 3 m cadascuna, amb tres espitlleres per mur a la part inferior. L'entrada es troba a la paret sud de la segona planta i s'hi accedia per un pas elevat sostingut per una pilastra. La torre de llevant té les parets orientades en diagonal respecte als punts cardinals. La planta és lleugerament rectangular, de 6,05 x 5,85 m, i les característiques constructives són similars a l'altre. Té dues plantes i terrat espitllerat amb garita de vigilància. L'accés també es troba a nivell de la segona planta a través d'un pas elevat sostingut per una pilastra quadrangular. El conjunt està envoltat per un fossat format per una rasa excavada a la roca i murs afegits de pedres lligades amb argamassa que té una amplada que oscil·la entre els 3 i els 4,25 metres i una profunditat d'uns 2,25 metres.[2]
Història
En el mateix lloc s'hi han recollit diversos materials (vernís negre, àmfores ibèriques i itàliques, dolium, tegula...) i un recinte emmurallat que indiquen l'existència d'un hàbitat del segle ii aC.[2]
Les torres de Puigsardina pertanyen a les línies, general i militar, de telegrafia òptica Barcelona-La Jonquera que van estar en funcionament a mitjan segle xix. La línia militar, la de llevant, entrà en funcionament l'any 1849 i es comunicava amb Maçanet (castell de Torcafelló) i Brunyola (torre emboscada). La de ponent és la de la línia general que comunicava amb Puig Marí i amb la torre del Castell de Brunyola i entrà en funcionament cap a les mateixes dates. La irrupció de la telegrafia elèctrica al cap d'uns deu anys provocà el seu abandonament.[2][3][4]
↑ 2,02,12,2«Torres de Puigsardina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2017].
