Aquest municipi se troba al Camp de Cartagena. La seva estensió és de 189,4 km² i és el viutè municipi més exténs de la Regió de Múrcia.
Té una absència quasi total de relleus muntanyosos i l'excepció es Cabezo Gordo (un cim). Aquest manca de lleres permanentes de aigua, però sí té algunes rambles que desemboquen al Mar Menor quan hi ha pluges.[4]
Els components que formen el sol d'aquest municipi tenen un origen sedimentari (marga, gres i calcària) que foren dipositats damunt el basament bètic.
Aquest territori està semiclos al nord per les serres Columbares, Carrascoy, El Puerto, Escalona i Altaona i al sud per les serres de La Unión, Roldán, La Muela, Las Victorias i de Cartagena.[4]
Aquest muntanyisme en les localitats limítrofes influïu força el seu clima: La quantitat de aigua precipitada al any és normalment inferior a 300 mm i quan hi ha pluges, aquestes són torrenciales. Doncs el clima d'aquest lloc és mediterrani semiàrid. La màxima quantitat de precipitacions ocórren en tardor i en primavera i els mesos més plujosos són abril i octubre.
Els estius són calorosos però aquest calor és atenuat per la brisa marina i la temperatura mitjana és 25 º C. En hiver, la temperatura mitjana és 10 º C.[4]
Cabezo Gordo
Cabezo Gordo és un cim que se troba al Camp de Cartagena a la Regió de Múrcia. La seva altura és 312 metres. Le municipi no en té la tituralitat, però aquest cim està protegit i està inclos a Red Natura 2000.[5]
És un pujol constituït amb marbre triàsic. Hi ha espèces com periploca angustifolia, maytenus senegalensis i caralluma europaea. Hi son trobades també una alta quantitat de ratpenats.[6]
Sima de las Palomas
La Sima de las Palomas (traduït al català, Avenc de les coloms) és un avenc que se troba en Cabezo Gordo. Aquest és càrstic i té una mesura de 20 metres. Hi són trobades restes humans de homínids del Plistocè mitjà i superior entre 150.000 i 30.000 anys, concretament d'Homo neanderthalensis.[5]
Aquest jaciment es dels més importants del món amb restes de home de Neandertal i fou descobert el any 1991.
Història
Torre-Pacheco ha estat habitat des del Plistocè. En aqueix període persones de l'espècie Homo heidelbergensis i Homo neandertalensis se assentaren al Cabezo Gordo i la resta d'aquest assentament és el jaciment la Sima de las Palomas.[7]
Durant el període romà, se treie marbre al Cabezo Gordo. Altres activitades importantes que se realitzaban en aquest municipi eren les pertanyents a la agropecuària. En aquesta època no hi existia algú poblat al municipi, però la fertilitat d'aquestes terres afavorien l'agricultura i la ramaderia. A causa d'aquestes actividades, hi habia prou vil·les romanes.[8]
Les primeres referències històriques del poble de Torre-Pacheco daten del segle xiii.
En la Baixa Edat Mitjana famílies de terratenients començaren a establir-se al territori municipal. Els seus cognoms foren emplats en els topònims actuals. Per exemple, Pacheco era el cognom de terratenients que arribaren el 1472. El 7 de novembre de 1748, el consell de Múrcia envià una carta de donació a Pero Pacheco el fundador de Torre-Pacheco. La torre i el mas contruïts per ell, foren el origen de la actual villa. Endemés, aquesta rebré el seu nom del seu fundador.[9]
Les primeres poblacions d'aquest municipi aparegueren el segle xvii. Els més antics foren Los Alcázares i Torre-Pacheco. Anteriorment habia existit un patró de assentament: el poblament dispers.[10]
Els segles XVI-XVIII noves localitats sorgiren: Balsicas, Roldán, Dolores i Lo Ferro. El nom de Lo Ferro prové de una família de genovessos assentada a Múrcia, que adquirí terras en aquesta comarca.
El 1813, Torre-Pacheco esdevingué per primera vegada en un municipi independent de Múrcia. Això succeí a l'empara de la Constitució de Cadis de 1812 i anul·lada per Ferran VII el 1814. Durant el Trienni Liberal (1820-1823) Torre-Pacheco aconseguí de nou la independència. El 17 de septembre de 1836 se constituí el ayuntament de Torre-Pacheco.[11]
Patrimoni
Aquest municipi té alguns elements patrimonials com el castell de Ros, la capella del caseriu de Los Torrijos, la Villa Rustica Cartaginense, basses romanas, un pont romà, la Casa Valderas i la Casa Fontes.[12][13][14]
.svg)
.svg)
