El tomida femina és el poema més antic que es conserva en occità.[1] Trobat als marges d'un tractat mèdic llatí escrit entre els segles segle ix i segle x, presenta una llengua amb una forta influència del llatí vulgar. El poema canta el dolor d'una mare en el moment del part, una dona que té el seu fill al ventre i que gràcies al ferro i la fusta (probablement instruments de les llevadores i el suport per a la dona que pareix) s'allibera del mal, que el passa a la mare terra. Probablement es recitava per part de les assistents al part per alleugerir-lo, a tall d'encanteri o distracció. El poema estava escrit al revés, amb el primer vers a baix de tot i es basa en l'anàfora, la repetició de la paraula "tomida" ('túmida', 'entumida', 'inflada') per fer referència als òrgans prominents de l'embarassada i com aquesta inflor li causa dolor, un dolor que a mesura que avança el cant va passar pels seus òrgans, cada cop més extern, fins a sortir del cos i acabar a la mare terra o l'exterior, de tornada a la natura que l'ha provocat quan s'ha creat la vida.
Il·lustració, una dona parint en una cadira de parts. De: Eucharius Rößlin, Der Swangern frawen vnd hebamme(n) roszgarte(n). Hagenau: Gran, any 1515
El text del poema és el següent:
Tomida femina
in tomida via sedea;
tomid infant
in falda sua tenea;
tomides mans
et tomidas pes,
tomidas carnes
que est colbe recebrunt;
tomide fust
et tomides fer
que istæ colbe donerunt.
Exsunt en dolores
d'os en polpa
[de polpa en curi]
de curi in pel
de pel in erpa.
Terra madre susipiat dolores.
Una dona inflada
s'assegué en una via inflada
un nen inflat
a la falda tenia
mans inflades
i peus inflats
carns inflades
que aquest cop rebran;
fusta inflada
i ferro inflat
que donaran aquest cop.
El dolor viatja
d'os a pell,
de pell a cutis
de cutis a pèl
de pèl a l'herba.
Que la terra mare rebi el dolor.
Referències
↑Doremus Paden, William. Troubadour Poems from the South of France, 2007. ISBN 9781843841296 [Consulta: 22 maig 2017].
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
