Timoner (bolet)

Infotaula d'ésser viuTimoner
Tricholoma acerbum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Estat de conservació
Vulnerable
UICN76265852 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
OrdreTricholomatales
FamíliaTricholomataceae
GènereTricholoma
EspècieTricholoma acerbum Modifica el valor a Wikidata
(Bull.) Vent. 1872[1][2]
Nomenclatura
BasiònimAgaricus acerbus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus acerbus Bull. ex Pers. 1801
  • Gyrophila acerba (Bull.) Quél. 1886[3]

El timoner,[4][5] el carlet groc o l'escarlet groc[6] (Tricholoma acerbum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.

Descripció

  • El barret és convex (més aplanat en madurar), carnós, de color beix-groc, amb tonalitats rosades i fa un diàmetre de 6-10 cm. Superfície lleugerament vellutada, amb el marge feblement estriat.
  • Les làmines són adnates, força denses, de color blanquinós o crema pàl·lid, les quals prenen el color del rovell en ésser fregades. Aresta sencera i del mateix color.
  • El peu fa 4-8 x 1-2 cm, cilíndric, una mica bulbós a la base, del mateix color (o una mica més pàl·lid) que el barret. Superfície ornamentada per una fina pruïna, sobretot a l'àpex.
  • Carn blanquinosa, espessa, ferma i compacta.
  • Olor no distintiva.
  • Sabor molt característic i aspre.
  • Esporada de color blanc.
  • Les espores són d'àmpliament el·lipsoïdals a ovoïdals, llises, de 4,5-6,5 x 3,5-5 micròmetres.[7][8][9][10][11]

Hàbitat

Es troba sota planifolis (en especial alzines o roures) i apareix cap a finals de l'estiu fins a començaments de la tardor. És poc comú.[7][8]

Distribució geogràfica

Viu a Nord-amèrica i Europa.[9]

Confusions amb altres espècies

Tricholoma roseoacerbum se'n diferencia per les tonalitats bru-rosades al barret i pel sabor de farina de la carn.[7]

Comestibilitat

És un bolet comestible (encara que lleugerament tòxic)[9] però amb minses qualitats organolèptiques car té un sabor bastant amarg, el qual conserva, fins i tot, després de la cocció. Tot i això, hi ha indrets on és cercat i consumit.[8][7]

Referències

  1. Quélet, L., 1872, Mémoires de la Société d'Émulation de Montbéliard 5: 77.
  2. uBio (anglès)
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. Institut d'Estudis Catalans (català)
  6. Els noms catalans dels bolets (català)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 433. ISBN 84-282-1121-3
  8. 8,0 8,1 8,2 RedNaturaleza (castellà)
  9. 9,0 9,1 9,2 RogersMushrooms Arxivat 2010-12-31 a Wayback Machine. (anglès)
  10. Sociedad Micológica de Madrid (castellà)
  11. www.fungoceva.it (italià)

Bibliografia

  • Vidal J.M., Pérez-De-Gregorio M.A., Ginès C., Puigvert J., Carbó J., Torrent A., 1996. Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona. Girona, Catalunya.

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!