Va ser el retratista més demandat als Països Baixos fins als anys 1630, perquè en arribar Rembrandt a la ciutat el 1632, el va eclipsar en popularitat. En els anys 1640 de Keyser va rebre molt pocs encàrrecs, i es va veure obligat a buscar altres fonts d'ingressos. Va ser propietari d'un negoci de pedres de basalt des de 1640 fins a 1654, quan va tornar a pintar.[1]
De Keyser va treballar també com a arquitecte. Des de 1662 fins a la seva mort el 1667 va supervisar la construcció del nou ajuntament d'Amsterdam, actualment Palau Real.[1]
Obra
De Keyser es va distingir com a retratista, especialment en retrats de cos sencer de mitja mida natural. Rembrandt va ser influït per la seva obra, i molts dels quadres de Keyser es van atribuir més tard falsament a Rembrandt.[2] Només se li coneix un retrat eqüestre, el de Pieter Schout, ja que aquest gènere tan cortesà no era molt conreat als Països Baixos.[3]
Els seus retrats estan plens de caràcter i estan magistralment tractats, i sovint es distingeixen per un brillant color daurat i un clarobscur a l'estil de Rembrandt. Alguns dels seus retrats són de mida natural, però l'artista generalment va preferir realitzar-los en una escala considerablement menor, com a Quatre burgmestres d'Amsterdam reunits per rebre a María de Médicis, de 1638, actualment exposat al museu Mauritshuis de l'Haia. Un altre retrat col·lectiu de Keyser és La lliçó d'anatomia del doctor Sebastiaen Egbertsz. de Vry, que es troba al Rijksmuseum d'Amsterdam.
A més dels retrats, també va executar alguns quadres històrics i mitològics, com ara Teseu i Ariadna, a l'Ajuntament d'Amsterdam.
