Terruqueo

El terruqueo és una pràctica política i social utilitzada majoritàriament per sectors conservadors i de la dreta del Perú, que consisteix a assignar a algun adversari, que té propostes d'esquerra o és dissident de l'establishment,^[1][2][3][4] les connotacions de ser afí a comportaments o idees terroristes, o de realitzar apologia del terrorisme o, fins i tot, de ser membre o operar dins o a favor dels grups armats Sendero Luminoso i Moviment Revolucionari Túpac Amaru, a fi de desprestigiar-lo o que el seu discurs es vegi invalidat.^[5][6]

També s'ha definit com una estratègia política que utilitza, per associació, la por al terrorisme per a obtenir rèdit polític^[6][7][8][9] i que anul·la qualsevol espai de debat o pluralitat política dins d'un estat democràtic. Així mateix, s'ha definit com una pràctica utilitzada, aplicada també en alguns mitjans de comunicació de Lima,^[10] per a criminalitzar la protesta social al país.^[11] Diversos especialistes de l'ONU en van condemnar l'ús i van declarar públicament que es tractava d'una tàctica d'intimidació emprada pel govern peruà.^{[12][13][14][15]}

L'origen de la paraula ve de terruco, un neologisme que es va començar a utilitzar en la dècada del 1980 per membres de les forces policials i forces armades que combatien a Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso i el Moviment Revolucionari Túpac Amaru (MRTA), ambdues organitzacions armades d'extrema esquerra, durant el conflicte armat intern (1980-2002).^[6][3] Possiblement el sufix -uco (derivat del quítxua -uqu) va ser afegit per un procés de quitxualització de la paraula terrorista.^[6][16][17] Semànticament, al Perú s'associen per sinonímia, de forma despectiva, els termes terruco i izquierdista.^[18]

El terme terruco s'ha associat de forma generalitzada i racista a la població andina, particularment als nascuts al departament d'Ayacucho, regió on Sendero Luminoso va iniciar la seva insurgència contra l'Estat peruà.^[6][16] Durant el govern d'Alberto Fujimori, es va ordenar la detenció de 5.000 persones que, sense justificació, van ser assenyalades com a presumptes «terroristes».^[19] Familiars de 200 persones que van ser empresonades arbitràriament van realitzar manifestacions amb el suport de la Coordinadora Nacional de Drets Humans.^[20]

Entre els grups que han patit el terruqueo hi ha alguns estudiants d'universitats públiques peruanes, particularment l'alumnat de la Universitat Nacional d'Educació Enrique Guzmán,^[21] de la Universitat Nacional Mayor de San Marcos^[22][23] i de la Universitat Nacional de San Cristóbal de Huamanga (lloc on es va originar Sendero Luminoso).^[24][25] Aquesta pràctica també ha estat utilitzada contra els participants de les lluites socials de comunitats camperoles en defensa del medi ambient i en diferents vagues.^[26]

Durant el segon govern d'Alan García, la poeta Melissa Patiño va ser detinguda a Tumbes després d'assistir a una reunió de la Coordinadora Continental Bolivariana.^[27] La reunió es va desenvolupar de manera pública amb cobertura dels mitjans de comunicació.^[27] La policia va al·legar que Patiño era «integrant de l'MRTA».^[28][29] Tanmateix, al llarg del procés judicial no es van poder presentar proves que sustentessin les acusacions de terrorisme formulades.^[29][30][31] Tres mesos després, Patiño va ser alliberada sota fiança,^[32] quedant subjecta a una multa i a la prohibició d'abandonar el país.^[31]

• Maccarthisme
• Operació de bandera falsa