Teodoro Fernández Meyzán, anomenat Lolo, (Cañete, 20 de maig, 1913 - Lima, 17 de setembre, 1996) va ser un futbolista peruà que jugava a la posició de davanter.[1]
Va jugar tota la seva vida al mateix club, l'Universitario de Deportes, on romangué durant 22 anys com a futbolista professional refusant algunes ofertes de Xile, Equador, i l'Argentina.[2][3]
Amb la selecció peruana disputà els Jocs Olímpics de Berlín i el Campionat Sud-americà de 1939, on fou campió.[4][5]
És germà del futbolista Arturo Fernández Meyzán.
Palmarès
Mural sobre el jugador.
Estàua de Lolo Fernández al Estadio Monumental.
Referències
Enllaços externs
.svg){kind=small}
