L'estructura i la funció poden variar segons a quina escola taoista pertanyi el temple. Per exemple, el guān de l'escola Quanzhen és un monestir on els sacerdotscèlibes taoistes hi viuen. El terme gōng (xinès tradicional: 宮, xinès simplificat: 宫) "palau" s'empra sovint per als temples grans construïts amb patronatge imperial o governamental.
Els temples taoistes fan onejar banderes quadrades o triangulars. Típicament, caracteritzen textos o diagrames místics i estan destinats a complir diverses funcions incloent-hi la provisió d'orientació als esperits dels morts, per a portar bona fortuna, incrementar la capacitat de viure, etc.[1] Altres banderes i pancartes poden ser els dels déus o ells mateixos com a immortals.[2] De vegades, també es mostra una ziga-zaga amb set estels, representant el Carro Gran (o l'equivalent xinès, el bushel).[3]
Els temples taoistes al sud de la Xina i Taiwan també es poden identificar per les seves teulades, que mostren dracs xinesos i fènixs fets amb peces ceràmiques de molts colors. Són símbol de l'harmonia del Yin i Yang (amb l'au fènix com a yin). Un símbol relacionat n'és la perla encesa que es pot veure als sostres d'aquest tipus, entre dos dracs, així com la pinça d'un Mestre Celestial.[4] En general, però, l'arquitectura taoista xinesa no té característiques universals que la distingeixen d'altres estructures.[5]
