El Teatre Barcelona estava situat a la Rambla de Catalunya, números 2-4, i va funcionar entre 1923 i 1983. Construït sobre el solar de l'antic Gran Saló Doré o Teatre Doré.
Tancat el 1983 i abandonat, el nou propietari, la Caixa d'Estalvis de Sabadell el va vendre el 1986 a una empresa hotelera. El local ja amenaçava ruïna i va ser enderrocat l'agost del 1987, va ser substituït per un hotel, tot i que a la planta baixa va conservar un local petit per a espectacles, amb una capacitat per a 360 persones, anomenat Barcelona Music Hall (aquest espai va obrir el setembre de 1995). Aquest nou edifici ha estat projectat per l'equip d'arquitectes Martorell-Bohigas-MacKay.
El teatre tenia platea i dos pisos en ferradura. La façana tenia un estil neobarroc d'aire afrancesat. Amb dos pisos, el segon dels quals presentava tres finestres amb arcs entre pilastres, estava coronat per un frontó corbat al centre del qual un medalló presentava el nom del teatre, voltat per dues escultures i un gerro. L'estructura de fusta i la façana d'estuc va fer que, en ser abandonat, l'edifici es deteriorés ràpidament.
L'abril de 1923 hi actuava el pianista Emil von Sauer. El març de 1924 van estrenar-s'hi a Barcelona les òperes de cambra Fantochines de Conrado del Campo (estrenada a Madrid uns mesos abans) i El mestre de música de Ferdinand Paer.
Els seus moments més brillants van ser durant els anys trenta i cinquanta, quan va veure estrenes d'obres importants i actuacions de companyies i actors de prestigi.
El 6 d'octubre de 1935 va tenir lloc un recital poètic de Federico García Lorca i Margarida Xirgu, adreçat als obrers de Catalunya, convocats pels diversos ateneus obrers. Hi va una multitud que va omplir el teatre i el carrer, essent retransmès el recital per ràdio.
El 13 de novembre de 1935 va tenir-hi lloc l'estrena absoluta de Nuestra Natacha, obra de teatre d'Alejandro Casona, amb Pepita Díaz i Manolo Collado.
Als anys cinquanta van ser freqüents les actuacions de Lili Murati, Ismael Merlo, José Bódalo, etc.
Un dels últims espectacles que s'hi van fer va ser la reposició de Mori el Merma, espectacle de la companyia La Claca amb figurins de Joan Miró, el 1979. L'última obra representada va ser Yo me bajo en la próxima, ¿y usted?, amb Fernando Guillén i Rosa Maria Sardà: mentre s'hi representava, el teatre va ser clausurat per les autoritats pel perill d'enfonsament de l'estructura.
A començament dels vuitanta, es va parlar de la possibilitat que esdevingués teatre municipal.
