Talpó muntanyenc

Talpó muntanyenc

Microtus agrestis
Dades
Període de gestació	19,5 dies
Longevitat màxima	4,8 anys
Hàbitat	bosc i matollar
Pes	2 g
Nombre de cries	4,4
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	13426
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Rodentia
Família	Cricetidae
Gènere	Microtus
Espècie	Microtus agrestis (Linnaeus, 1761)
Nomenclatura
Sinònims	Mus gregarius
Protònim	Mus agrestis
Distribució

El talpó muntanyenc o talpó agrest (Microtus agrestis) viu a l'àrea compresa entre Europa i el nord d'Àsia.

Descripció

És un talpó de cos robust, potes curtes i orelles pràcticament amagades pel pelatge, amb pèls llargs a les vores. La llargada de la cua correspon aproximadament a 1/3 de la longitud del cap més el cos.

La coloració dorsal és marró groguenca, mentre que la ventral pot anar del gris pissarra al blanc crema. La cua és clarament bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els exemplars joves presenten un pelatge de color gris fosc.

Dimensions corporals: cap + cos = 10,2 - 12,3 cm i cua = 2,8 i 4,6 cm.

Pes: 21 - 42 g.

Hàbitat

Clarianes i llindars de bosc, preferentment amb marges de pedra coberts de bardisses per a amagar-s'hi. També se'l pot trobar en altres llocs coberts amb vegetació herbàcia.

Costums

Crepuscular i nocturn, pot tenir tanmateix, una certa activitat diürna.

Mena una vida solitària i excava galeries curtes i superficials.

Sinònims

• agrestoides, Hinton, 1910.
• angustifrons, Fatio, 1905.
• arcturus, Thomas, 1912.
• argyropoli, Ogniov, 1944.
• argyropuli, Ogniov, 1950.
• argyropuloi, Ogniov, 1952.
• armoricanus, Heim de Balsac i de Beaufort, 1966.
• bailloni, de Sélys Longchamps, 1841.
• britanicus, de Sélys Longchamps, 1847.
• bucklandii, Giebel, 1847.
• carinthiacus, Kretzoi, 1958.
• enez-groezi, Heim de Balsac i de Beaufort, 1966.
• estiae, Reinwaldt, 1927.
• exsul, Miller, 1908.
• fiona, Montagu, 1847.
• gregarius, Linnaeus, 1766.
• hirta, Bellamy, 1839.
• insul, Lydekker, 1909.
• insularis, Nilsson, 1844.
• intermedia, Bonaparte, 1845.
• latifrons, Fatio, 1905.
• luch, Barrett-Hamilton i Hinton, 1913.
• macgillivrayi, Barrett-Hamilton i Hinton, 1913.
• mial, Barrett-Hamilton i Hinton, 1913.
• mongol, Thomas, 1911.
• neglectus, Jenyns, 1841.
• nigra, Fatio, 1869.
• nigricans, Kerr, 1792.
• ognevi, Scalon, 1935.
• orioecus, Cabrera, 1924.
• pannonicus, Ehik, 1924.
• pallida, Melander, 1938.
• punctus, Montangu, 1923.
• rufa, Fatio, 1900.
• scaloni, Heptner, 1948.
• tridentinus, Dal Piaz, 1924.
• wettsteini, Ehik, 1928.

Espècies semblants

En el talpó camperol, les orelles sobresurten clarament entre el pelatge.

El talpó comú té la cua d'un sol color.

El talpó pirinenc té dos parells de mamelles, i no quatre com el muntanyenc, i viu exclusivament per damunt dels 900 m d'altitud.

Bibliografia

• Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 162-163.

Referències

• Fordham et al. (2006). Talpó muntanyenc. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 27 desembre 2007 (en anglès). (anglès)
• Distribució mundial d'aquesta espècie de talpó. (anglès)

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies